N'hi ha que sempre hem necessitat més temps per parlar. Bé, per respondre. N'hi ha, en canvi, que tenen aquella envejable facilitat per respondre al moment qualsevol qüestió, que saben gairebé anticipar-se a l'enquestador i a més a més amb criteri i espontaneïtat. Aquests darrers són els que dominen les converses, els que saben portar al contertulià al seu terreny mentre que els primers, sempre van a remolc i amb aquella sensació de l'hauria d'haver dit al final de cada frase.
Per tant, sovint em passa que quan marxo d'un sopar o m'acomiado d'algú, veig que m'he deixat coses al tinter i que quan les vull dir és massa tard o bé ja ningú sap de què parlo.
La urgència, les presses m'aclaparen i si bé en un context humorístic, si el dia acompanya, puc tenir ocurrències, en temàtiques més serioses necessito més temps. Vull tenir més temps.
Sóc com una vaca, abans no m'hi llanço, abans no produeixo, necessito dels quatre estómacs per poder pair. És el què hi ha. Suposo que em ve de les ganes de ser més concís, concret al màxim, sense deixar-me res, i això, vol temps.
Ja ho sé que les paraules se les emporta el vent, però un mal mot no hi ha ventada que se l'emporti i malauradament, n'he dit alguns. Com tothom segurament. Per tant, en una conversa seriosa intento prendre'm el meu temps, si és possible.
Poc a poc però, trobes mecanismes, estratègies que et permeten expressar-te sense les urgències temporals, esdevenint qui pauta el ritme, els tempos.
El blog/bloc és una eina molt bona, un obrellaunes mental. Et permet introduir temes païts, històries començades i veure'n el desenllaç, alhora que t'ajuda, ja que amb la voluntat d'escriure-hi, reflexiones en moltes temàtiques, prens partit i estructures el pensament.
I a la llarga, temes a primera vista nous, poden ser temes abastament reflexionats, i podràs prendre'n part amb un bagatge ja extens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada