diumenge, 8 de novembre del 2009

Paper mullat

Anunciava el molt honorable que per acabar amb la corrupció tenen la clau i així, de passada retornaran la confiança traïda. Bé, si més no en les files socialistes, que és el que a ells els interessa, és clar.
Diuen que ara els candidats signaran un contracte, de transparència política, amb la relació de béns, ingressos i altres, sí senyor.
S'han acabat les males arts, ai del corrupte i l'ovella esgarriada.
Que vols ser candidat alcaldable del teu poble? Passa per la seu de la rosa i a signar, que cal mullar-se.
I ho trobo bé. Ho trobo digne. Si no signes, cràpula, senyal de que en tens una de pensada i ves per on, ja t'hem clissat.
És que són vius i hàbils com una guilla aquests socialistes.
I a partir d'ara ja no hi tornarà ha haver casos de mafiosos en les seves files, ben segur.
Tothom sap que si prohoms com en Muñoz, Martín Alba, Rodríguez, Martínez,... i d'altres que no són socialistes, Alavedra, Prenafeta, Millet ... haguessin signat un contracte, de segur que no haurien robat. Només faltaria, que el què signen, ho compleixen, paraula d'escolta.
Haurien estat escolanets polítics amb un full de serveis immaculat, que si alguna cosa tenen és paraula aquests senyors i senyores.
I ara, un cop tenim el futur socialista assegurat, un cop sabem que els propers polítics ja no estafaran, què passa amb els altres? Què passa amb els d'abans?
Perquè si ara els socialistes demanen que se signi un contracte, vol dir que no es refien dels que van sortir a les darreres eleccions? Vol dir que els que ara hi ha, com que no han signat res, poden ser corruptes, lladres i bandits? Els dóna carta blanca fins que signin o per contra, poden ser xoriços i a l'hora de signar se'n van perquè si han de signar, no juguen a estafar?
De debò, foc d'encenalls. Una idea ben curiosa per salvar els mobles quan ja han estat inundats, sotragats, cremats i espellifats.