A vegades tens una visita incòmode d'un veí indesitjable.
Sense esperar-t'ho se't presenta a casa. Ni truca ni avisa, però s'instal·la còmodament a la teva llar de manera furtiva, al menjador, a la cuina o bé al llit, tant li fa, després ja és massa tard. Tu no l'has convidat, però fer-lo fora, deslliurar-te'n, és un maldecap... si és que pots.
Serè, amb els peus al sofà o traient el nas orgullosament des de qualsevol racó, allà el tens, rient-se del teu esdevenidor i bevent-se la teva cervesa. S'ha escolat silentment i ja res no tornarà a ser com abans. A partir d'aleshores un ai al cor, un ja no estarem segurs, ha passat a formar part del quotidià. Cada instant pren un nou significat, cada hora és més especial. Raons quantitatives esdevenen primordials, la qualitat ha deixat d'importar.
I és que el visitant indesitjable, aquell que saps que plana pels encontorns i que potser tu, encara que no ho vulguis, l'allotjaràs properament o si més no el tindràs a tocar a la branca menys distant, espera pacientment. Sap que ho té tot a favor, sap que el temps n'és l'aliat.
Avui encara no està instal·lat sota el mateix sostre, però està passejant a prop, a tocar, al pati veí, observant, malgrat el rebuig que desperta. Saps que d'altres cases amigues va visitant, més la pròpia és la que et fa reaccionar.
Uns n'hi diuen mal lleig, d'altres "té allò", però batejat com a Càncer de fa temps ens ha esborronat. Sabem que no escolta a raons, no té sentiments, no obeeix a patrons.
Potser aquest cop només hi serà de pas, potser només com a vells coneguts, fins que l'acomiadem definitivament. Fins que l'acomiadem taxativament. Ara però, la tanca ja ha travessat, al pati ha arribat. De moment es manté prou llunyà, efectivament, però tampoc molt, doncs les nostres arrels ha començat a rosegar. El darrer que en sabérem ens deixà mancats, ens deixà esquarterats. Tota la soca trontollà.
Amb el temps però, més saberuts, menys granelluts, el guaitem. El temem. Ell segueix corcant.
La batalla ja fa temps que ha començat, mai però podrem descansar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada