Tossa plana de Lles ( 2.905 m. )

Dissabte passat vàrem anar amb el Marc a fer la Tossa plana de Lles ( 2.905 m. ).

Vàrem aparcar al refugi del Cap de Reg. Allà ja varen venir els de les pistes a exigir-nos que paguéssim el forfait per poder passar, tot i que no anàvem a trepitjar pistes i no ho férem. Ni una cosa ni l'altra.

Amb els esquís a l'esquena vàrem anar fins al Pradell, per dintre el bosc. Només hi havia clapes de neu. Des del refugi, semblava que hi havia un xic més de neu, però un cop al segon tram de bosc, de neu, poca. 

En sortir del bosc, ja al capdamunt, sí que ens vàrem poder posar els esquís. Neu crosta, pesada i humida, amb alguna clapa ventada fins al cim. Tota la pujada fent giragonses per anar encarant els millors trams amb neu, on algunes pedres treien el cap. A dalt, ventava força i feia molt fred. Ens hi vàrem estar just per fer quatre fotos i treure les pells per iniciar el descens. 

Un descens horrorós. D'acord, el mestre diu que no hi ha bona o mala neu, sinó que bons o mals esquiadors i segurament, dissabte érem dels mals esquiadors. Semblava que no en sabíem. Provaves un gir i en trencar-se la capa, s'enfonsava un esquí i el que no s'enfonsava agafava vida pròpia i seguia baixant. Un via crucis. Finalment vàrem optar per baixar recte sense girs i fent angle fins a l'inici del bosc, on ens carregàrem de nou els esquís a l'esquena. 

Malgrat una baixada penosa i una pujada feixuga, vaig gaudir, perquè l'entorn compensa i de llarg. Ara només espero tornar-hi d'aquí uns dies, a esquiar, per poder treure'm l'espineta. 

Pic de Pedrons ( 2.677 m. )

Avui hem tornat a fer el Pedrons ( 2.677 m. ). Hi havia més neu que el darrer cop, tot i que un xic més pesada, més humida. Hem sortit del cotxe amb boira, una boira espessa que ens tapava tot els encontorns, però a mesura que hem anat guanyant alçada, aquesta s'ha anat esfilagarssant fins a desaparèixer. 

Hem fet el cim sense boira i amb alguns núvols al cap. Pujant fins més amunt amb esquís gràcies a les darreres nevades. De fet, la cresta l'hem fet per dalt, seguint el recorregut que traçava el capdamunt de la cresta. 

A la baixada, avui hem pres la pala que baixa dreta cap a la vall. Amb molta neu. Ara bé, un cop feta la primera pala i un tram de flanqueig de la segona, hem entrat de nou a la boira i hem hagut de seguir la traça dels que pujaven des del revolt, per poder trobar el camí, fent unes ziga-zagues que de segur no faríem si ens hi veiéssim. 

Entrar a la boira espanta una mica. Tot es difumina. El cel i la terra es barregen, el relleu es perd i l'orientació és impossible en no tenir punts de referència. Ara bé, sort de les traces i del GPS. 

Seguint-les hem arribat al cotxe, sense massa alegries en baixar, només intentant no perdre-les.

Tot i això ha estat una sortida ben bonica i divertida,, amb bona neu, forces vistes quan s'ha destapat i millor companyia.  

Pic de Pedrons ( 2.677 m. )

 Avui hem anat a fer el pic de Pedrons ( 2.677 m. ). 

Hem deixat el cotxe entre el Coll de Pimorent i la frontera amb Andorra, a un espai que hi ha per aparcar i des d'allà ja hem enfilat cap al cim.

La pujada és força suau tota l'estona, sostinguda i suau fins al darrer tram, on s'enfila un xic. Les vistes són genials. 

Després, gairebé a dalt hem deixat els esquís i hem enfilat cap a la cresta. És una cresta curta i divertida. La puges en diagonal i un cop a dalt, has d'anar crestejant per assolir el cim. És curta, potser uns 50 metres, i des d'allà veus a una banda el Pas de la Casa i de l'altra la vall que baixa arran del Pic de la Mina. 

Al cim vèiem des de l'Aneto i la Pica traient el cap, al Canigó, el Carlit. Una panoràmica de gairebé 360º esplèndida. 

Fet el cim hem baixat esquiant, amb una neu fantàstica. Uns 10 cm de neu pols sobre una capa de neu dura. Un regal d'esquiada, ben gustós.

Pic Peric ( 2.690 m. )

 

Avui hem anat amb la Montse cap a Formigueres.

Hem aparcat al pàrquing de les pistes d'esquí i hem pres dos telecadires per arribar fins a la cota 2.300 m.

Allà hem seguit traça cap al refugi de Camporrells. Hi ha força pujades i baixades, i ens hem ghagut de treure i posar unes quantes vegades les pells de foca. El refugi estava ben colgat de neu, si més no la cara nord, la sud estava més neta per deixar pas a la gent que hi anés.

Des del refugi hem enfilat cap a la pala del Peric ( 2.690 m. ), fent abans un flanqueig un xic empipador, per neu glaçada, on hem vist a més d'un relliscar i caure un xic. 

La pala l'hem fet bé fins al cim, això sí, quan ja no quedàvem arrecerats, bufava força vent.

Al cim hi havia força gent, però gairebé tots fèiem un parell de fotos, ens equipàvem per la baixada i cap avall.

Hem desfet el camí per tornar a les pistes, per on després hem baixat.

Avui ha estat una sortida ben bonica, tot i que després d'haver passat el COVID, he esbufegat un xic més que de costum. 

Pic de Bastiments ( 2.881 m. )

Aquest matí hem anat amb el Marc cap a Vallter. 

De lluny els Pirineus es veien un xic pelats i allà, se'ns ha confirmat que hi ha poca neu. Bé, el Gra de Fajol està ben pelat, el pic de la Dona també, però la pala del Bastiments té força neu i el coll de la Marrana també conserva la neu.

Hem pujat pel costat de les pistes fins al peu del coll de la Marrana. La neu estava un xic glaçada. Les pells s'agafaven bé, però preveient que al capdamunt del coll la neu estaria més dura, i que alguns trams estaven força pelats, ens hem posat les ganivetes. 

Hem pujat força bé. Els esquís s'agafaven bé i la sortida, amb la cornisa habitual, l'hem pres més pel costat del Gra de Fajol, ja que sota aquesta, es veia un xic pelat i n'hem vist un que ha relliscat un tros avall. 

Des d'allà hem planejat un tros cercant la neu, que havia marxat força, però en res, ja hem pres la neu que enfila cap al cim.

No es veia massa la traça dels esquís, ventat com estava, i al final hem optat per pujar per la carena, en un terreny mixte, que ens permetia anar més ràpids. 

De tant en tant bufaven ratxes fortes de vent. Un vent punyent que ens obligava a aturar-nos i acotar-nos si no volíem perdre l'equilibri i caure. 

Trempejant les ventades hem arribar a dalt del Bastiments ( 2.881 m. ). Allà he fet la carena que porta al cim, empès de tant en tant pel vent. Al cim no hi havia pràcticament ningú. No era pas massa agradable d'estar-s'hi. 

Fet el cim, hem tret pells de foca i encarat la pala. Al principi pensava que estaria molt gelada, però no ho estava massa i de fet, era bastant uniforme, de manera que la baixada ha estat ben divertida i ràpida. 

Després, al coll de la Marrana, hem saltat la cornisa per encarar la darrera pala. De nou la neu estava millor del que es pensàvem i hem pogut gaudir d'una altra baixada fins a les pistes, on les hem pres i hem acabat d'arribar fins el cotxe. 

Ha estat una sortida molt divertida, feia dies que no feia cim amb neu i n'he gaudit. 

Per veure més fotos, cliqueu aquí. 

Pic de les Agudes ( 1.705 m. ) i Turó de l'Home ( 1.706 m. )

 Avui hem anat cap al Montseny. Hem deixat el cotxe a Sant Marçal ( 1.093 m.) i hem començat a enfilar cap a les Agudes ( 1.705 m.). Creuant l'aparcament hem enfilat per un corriol que anava zigzaguejant, tot pujant, pel mig d'una fageda. El terra invisible sota una catifa de fulles i el cel, cap al cim, tapat, amb una boira arrepapada a la muntanya. Tot i això teníem l'esperança que s'aclarís. 

El camí, de tant en tant s'obria i les fagedes deixaven un xic d'espai perquè ginestes verdes i pelades, ocupessin el terreny, però de seguida tornaven a dominar els faigs. 

Hem anat pujant fins a l'inici de la cresta, per Castellets. És una cresta de roca granítica, amb bones nanses i amb mà, tot i que de tant en tant, calia aturar-se per cercar el pas, que s'obre camí recte amunt. És una cresta que ens ha sorprès, perquè ens l'esperàvem més curta. És molt divertida i que li dóna un aire especial al cim.  

Hem anat progressant, fent alguna sifonada fins a dalt on el cel s'ha obert. Mentre, a sota, la boira restava arrapada al cim. De fet, amb el sol a l'esquena, hem pogut veure un espectre de Brocken fantàstic. 

Hem fet tota la pujada sols o gairebé sols, però en arribar al cim, hem trobat una munió de gent. La majoria venien des del Turó de l'Home, que es troba a una mitja hora de distància planejant. 

Després de fer el cim, hem decidit ramblejar, perquè amb la gentada que hi havia bé ho semblava, fins al Turó de l'Home ( 1.706 m. ). Les vistes des de dalt eren força boniques, tot i que el Pirineu, ben nevat, es veia mig tapat per uns núvols alts.

La tornada hem decidit fer-la seguint el GR, per fer la volta circular. Hem tornat cap a les Agudes, però abans de la darrera pujada, surt un corriol que s'endinsa a la fageda i va baixant de dret cap a la vall. De nou el terra s'ha encatifat de fulles i ha estat així fins gairebé a baix. 

Ha estat una sortida preciosa. L'entorn espectacular i de fet, un cop hem deixat la via Turó de l'Home - Agudes, ja no hem trobat a ningú.  

Per veure més fotos, cliqueu aquí. 

Pic de la Dona ( 2.702 m. ) i pic de Bastiments ( 2.881 m. )

Diumenge vàrem anar cap a Vallter. Vam anar un xic tard però el dia acompanyava. Feia un dia fresc a l'ombra i més calorós al sol. Al cel només quatre núvols escadussers a la llunyania excepte la boira baixa que cobria la Catalunya Nord i Occitània.

Vàrem pujar pel torrent que puja cap al coll de Mantet ( 2.412 m. ). El corriol es pren per darrera l'estació, direcció nord i s'enfila primer entre arbres però ràpidament va resseguint el rierol que baixa sense arbres.

Al coll de Mantet vàrem dubtar si anar a fer el Roca Colom, però finalment ens vàrem decidir pel pic de la Dona ( 2.702 m. ). Vàrem pujar per la carena fins al cim. Les vistes des d'allà són precioses. S'albirava, traient el cap sobre una boira arrepapada a la seva falda, el Montcau, Montserrat i més enllà el Montseny. 

Després de menjar una mica, vàrem baixar cap al coll de la Geganta i tot seguit enfilàrem cap al Bastiments ( 2.881 m. ). Un cop a dalt va començar a tapar-se, una nuvolada que venia des del Puigmal. 

Vàrem desfer camí fins al coll de la Geganta i des d'allà, vàrem agafar la pala dreta que baixa directe cap a les pistes de Les marmotes. És força dret però és una tartera que pots anar encadenant des de dalt fins a baix amb pedra força fina.

Era el primer cop després de l'operació de genoll que enfilava una tartera i la veritat, fantàstic, vaig poder córrer i saltar com feia, amb un somriure d'orella a orella, content i feliç.

Durant tot el recorregut, tot i que vàrem trobar algú, el silenci va dominar tot el matí. Un silenci que per estrany que sembli, sobretot parlant d'allà, no estava trencat pel vent, ja que no en feia. Un dia d'aquells per recordar. Un dia fantàstic.