Estany de Lanós ( 2.213 m.)

Fa uns dies vàrem anar cap a Porta, per anar a sota el Carlit. La idea era fer el camí dels enginyers fins a l'estany de Lanós (2.213 m.).

Vàrem deixar el cotxe passat Porta, al primer revolt, d'on surt el corriol que resseguint les corbes de nivell, va pujant fins a l'estany. Va resseguint tota la muntanya, pel vessant. 

Vàrem trobar un munt de cabres de muntanya. Sense exagerar, potser un centenar o més. Estaven sobre la línia de l'estany de Passet, a la banda solella. Només veure'ns ja se n'anaven tranquil·lament. 

El primer tram és un sender ben marcat que va pujant suaument entre arbustos i matolls escadussers. A mesura que anàvem guanyant alçada, anàvem trobant clapes de neu, fins que vàrem girar cap a la vall, on la neu es va fer més present i el vent més insistent. 

El camí és planer i fàcil. Va creuant algunes de les entrades a les mines abandonades. En una hi havia unes restes d'una vagoneta rovellada. Totes amb un fons d'aigua.

De tant en tant, quan el camí creuava una canal, trobàvem un bon gruix de neu, però que podíem travessar amb compte, ja que la pista queia metres avall. 

Després de fer totes les ziga-zagues de la muntanya, vàrem arribar al llac. Gelat. A la dreta el Carlit, amb les canals que pugen mixtes ben marcades. Al fons els Perics i a l'esquerra el Coma d'Or i el Puig Pedrós de Lanós, aquests ja amb un gruix més interessant de neu.

Al llac vàrem trobar un noi que pujava per fer el Carlit. Bé, això deia, però que veient el pati, va desestimar. Cal dir que anava amb vambes i texans, a més d'una motxilla d'institut i un jersei un xic precari. Deu n'hi do!

Després de menjar quelcom, vàrem desfer camí per tornar a Porta.

Va ser una sortida ben bonica, en un indret preciós i sense gent. Fantàstica sortida de muntanya.

Pedraforca ( 2.506 m. )

Avui hem anat a fer el Pedraforca ( 2.506 m. ). Feia un dia rúfol, emboirat i tapadot, però arribant a Saldes hem pogut veure les puntes del Calderer i el Pollegó superior. La tartera no es veia, tapada com estava, tot i que anit, per la Webcam de l'Hostal Pedraforca, si que la vam veure i s'hi veia neu. Per tant, ens hem equipat, amb el piolet i els grampons a l'esquena i hem tirat amunt. 

Hem arribat al refugi Estasen ( 1.675 m. ) cap a quarts de deu. No s'hi veia moviment, tampoc el dia convidava i sense aturar-nos ja hem pres el corriol que va pujant cap a l'enforcadura. És un corriol que passa entre boixos i pins, humit i ombrívol, que puja suaument. Amb 1.2 Km s'arriba a la pujada.

A l'arribar a la tartera ja hem vist que es veia pelat de neu. Hem pujat pel camí que hi ha, que han fet amb travessers i obrint-se pas segant boixos. Un camí que puja de dret, fent alguna ziga zaga. 

Només ens hem trobat amb una parella que anava fent i hem avançat. Ja gairebé a dalt, hem vist una clapa de neu, tot i que no ens ha calgut trepitjar-la. Anit va fer una enfarinada i el camí tenia un dit de neu. 

Un cop al coll, ens hem dirigit cap a la canal que puja al cim. Estava força neta de neu. El cel tapat i un vent fred bufava suaument.

Hem anat pujant prou bé fins al cim on hi hem arribat sols. De fet, hem estat tota l'estona sols a dalt, gaudint de la boira i de tant en tant, quan s'obria aquesta, de les vistes. Fins i tot hi ha hagut una estona que el sol ha lluït. 

Després de fer quatre fotos i menjar, hem començat a baixar. Des del coll, hem acabat baixant per la tartera, saltironejant, ja que el camí, amb neu i moll, era de mal fer. 

En menys d'una hora hem estat a peu de tartera, gaudint com sagals d'una baixada ben divertida. 

En arribar al refugi, on volíem prendre quelcom, ens l'hem trobat tancat, així doncs, ja no ens hem aturat i hem acabat de baixar. 

esperàvem més neu i gel i al final, poca cosa, només una enfarinada que donava un toc preciós al cim. Una sortida ben bonica a un indret ben especial. 

A la Mola ( 1.104 m. )

Avui era un dia que es presentava tapat als Pirineus i per això, hem acabat fent una sortida de proximitat. Hem anat a la Mola.

Hem deixat el cotxe a Can Robert ( 690 m.) i d'allà ens hem dirigit cap a la Miranda dels Cavalls, passant per la Necròpolis de Can Robert. Tot i això avui ens hem desviat un xic, passant per un bosc perdedor d'alzines ben ombrívol i hem acabat anant a parar a la balma de Smoc. Segurament, si haguéssim portat ni que fos un cordino, ens haguéssim enfilat per la canal, però sense punts on assegurar-nos, hem preferit tornar a la Miranda dels Cavalls i acabar de pujar per allà. 

Hem anat al capdamunt de les agulles per mirar les vistes, ja que és una bona atalaia i després hem anat fins a la Roca del Salt dels Cavalls. Tot seguit hem acabat de pujar fins a la Mola ( 1.104 m. ). Allà al Salt, hem vist els primers almesquins de la temporada. 

Després de prendre quelcom, hem baixat cap a Can Pobla directe, per una canal que ens hi ha portat de dret. 

Tot seguit hem agafat la pista direcció Can Robert però de seguida l'hem deixat per prendre la canal de les bruixes. En aquesta canal es troba l'avenc del Terròs. Un avenc poc profund que es troba a l'inici d'aquest corriol. 

Vist l'avenc, hem acabat de baixar fins a Matadepera, que entre mansions indecents, hem acabat d'arribar al cotxe. 

Puigmal de Llo ( 2.762 m.)

 Avui hem anat amb el Marc i la Gise cap a l'estació d'esquí Puigmal. Hem aparcat al final de la pista, on es pren el telecadira, a uns 1.900 metres. Des d'allà hem pres la pista que s'enfila cap a la vall del Puigmal. Hem trobat molta gent. Moltíssima. Molts anaven a fer el Puigmal, nosaltres no ho teníem clar. Feia un dia molt assolellat i hi havia força neu. Tot i això un xic crosta. 

Hem anat pujant i al final hem decidit fer el Puigmal de Llo ( 2.762 m.). És un cim fàcil i clar, només cal anar seguint la vall fins al final, fins que et trobes la darrera pala. Va pujant progressivament, primer seguint el curs del riu per al final, encarar-se a la pala. 

Hem pujat força bé. Un cop al coll, hem carenejat fins al cim. Després de coronar-lo hem tornat al coll, on hi ha un bivac on hem ganyipat. Després ens hem encarat la pala i hem baixat. 

La neu no estava massa bé. Un xic transformada. Força gruix però amb una capa un xic dura a sobre i humida i amb pols a sota. Difícil de fer girs. 

Tot i això hem anat baixant a batzagades, esquivant alguna pedra i desfent el camí fins el cotxe.

Ha estat una bona sortida, malgrat que l'esquiada no ha estat gaire bona, però l'indret és preciós i el dia, fantàstic.  

Creant confiança amb les famílies des del primer dia

Aquest mes de febrer ha sortit a la revista GUIX un article que hem escrit a tres mans des de l'escola de Calders. En ell intentem explicar allò que anem fent per tal d'anar aconseguint la confiança de les famílies i la seva participació. 

Fins ara sempre que m'havien publicat un article feia referència a activitats que havia fet, activitats d'aprenentatge amb infants, en canvi, en aquest, hi ha una part de reflexió, on amb les mestres proposem actuacions per fer de l'escola un indret democràtic i participatiu.  

A més de la part de reflexió, també fem un buidat d'algunes de les actuacions que duem a terme. És d'aquells articles que costen, perquè com a mestre sempre et sents més segur en el terreny que domines, que és la pràctica diària amb els infants, mentre que en aquest cas, es barreja allò que fem, allò que pensem i allò que desitgem.

Pic de Tarbésou ( 2.364 m. )

Aquest matí hem anat amb la Gise a fer el pic de Tarbésou ( 2.364 m. ). Si bé a la Cerdanya tot està força pelat, en aquest racó de l'Arièja, a tocar d'Ax les Thermes, hi ha força neu. A més, un cop entres a la vall, entres en un paisatge força alpí. Tens sensació d'alta muntanya.

Hem sortit des de l'estació d'esquí d'Ascou Palhières, a uns 1.670 m., pujant pel lateral de la pista. Aquí està permès fer-les servir, només et demanen que pugis arrambat a l'esquerra. 

Hem pujat fins el coll de Palhières i allà ja hem deixat les pistes. Aleshores hem anat remuntant, sobre una neu fantàstica i sense gent enlloc, cap al cim. 

Feia un dia molt assolellat i hi havia força neu. A dalt del cim però, pel vent, es veia pelat a trossos, així doncs, he decidit treure'm els esquís i acabar de pujar amb els grampons. 

Des del cim hi ha unes vistes fantàstiques, des del Canigó fins a tot Andorra i més enllà puntes altes i escarpades que sense el Marc a prop em costa de posar nom.

Després de fer quatre fotos hem anat baixant. Una baixada divertida i franca fins el coll, on m'he calçat els esquís i he gaudit de la pala que baixa directe del cim. Una pala un xic dreta i amb una neu boníssima. Ara bé, he fet un xic de flanqueig per no perdre massa alçada i després haver de remuntar, fins que ja he trobat les pistes i he acabat de baixar per aquestes tot gaudint de la fantàstica neu d'aquest indret.  

Ha estat una bona descoberta aquest cim. Si bé està un xic lluny, és molt bonic i hi ha més possibilitats per fer amb esquís de muntanya, des d'anar als llacs a d'altres cims a tocar d'aquest. Segur que hi tornaré.

Pic de Pedrons ( 2.715 m. )

 

Avui hem anat amb la Gise a fer el Pedrons. Hem aparcat al fons de la vall, on la carretera que puja a Andorra deixa un petit espai on es veuen els tancats per les vaques, més avall d'on sempre vaig i hi ha poc aparcament. 

Feia un dia lluminós, fred, però amb un sol que lluïa. 

A les 10 ja tenia calçats els esquís i la Gise les raquetes. Hem començat a enfilar seguint la traça. La neu era pols, uns 10 centímetres de pols sobre una capa dura. Ideal per a esquiar o raquetejar.

Hem pujat a bon ritme, anant a buscar el llom del Pedrons i hem deixat els esquís a sota la cresta, després del fals cim. 

Aquest cop hem fet tota la cresta de punta a punta. Hem anar a un extrem, on hi ha una corda fixe i hem començat a pujar per un terreny mixta, pedra i neu. Ara bé, tot i que hi havia algun tram gelat, la major part estava en bones condicions i hem pujat prou bé ajudats pel piolet. És una cresta bonica, amb algun tram aeri però sense dificultats.

Al cim hem fet les quatre fotos de rigor, contents perquè les vistes eren esplèndides i hem esmorzat. 

Després hem desfet camí tot cercant les pales que es veien millor per baixar.