Cambra d'Ase ( 2.750 m. )

Ahir vam anar amb la Montse a fer el Cambra d'Ase ( 2.750 m. ), pujant per la canal Vermicelle.
Vam arribar a Eina, a les pistes d'esquí, cap a quarts de deu. Aquestes pistes són petites, familiars i com les que hi ha a la Catalunya Nord, municipals.
Vam pujar per la pistes fins al pla del Cambra d'Ase. La neu estava bé, un xic dura en un dia assolellat.

A l'esquerra, ample, la canal central. A la dreta, un fil de neu que puja en diagonal, la Vermicelle.

La Vermicelle

A peu de canal ens vam treure els esquís i ens calçàrem els grampons. Anàvem amb dos piolets. La part de baix de la canal és com un embut, comença ample i de cop s'encaixona. És bastant dreta. És una canal molt clàssica i per tant, hi ha un pas a la neu ben marcat, com esglaons, tot i que on la neu és més dura, aquests es desdibuixen. Els sons que sents en entrar a la canal, van desapareixent i poc a poc, entres en un silenci només acompanyat per la teva respiració. Al principi és com si pugessis una escala ajudant-te amb uns bastons, però poc a poc, el cos, per la inclinació, es va acostant a la neu i acabes  de cara a la neu i fent servir els piolets per avançar. Alguns trams els claves verticals, d'altres, quan la neu és massa dura i costa de foradar, els poses paral·lels a la pendent, però la forma del piolet fa que s'agafi fermament. Pas a pas. Primer un membre, després l'altre, concentrat. Pensant en el que has fet, de tant en tant mires muntanya avall, el camí que s'obre entre parets, després amunt, veus el que vindrà. És una sensació especial. L'adrenalina corre pel cos i sents moltes coses, passes de l'eufòria, a la tensió, de l'alegria, al capteniment, sempre concentrat.
A mesura que arribàvem a dalt, anàvem notant alguna ràfega de vent i al capdamunt, veus el sol que  treu el nas.

Sortint de la canal

Un cop a dalt, vàrem anar a fer el cim. Flanquejant entre un terreny mixta, un sender ben trillat. Un cop fet el cim, on hi havia força gent, vam tornar enrere per provar de baixar la canal Central esquiant. Ara bé, el primer tram, que és força dret, es veia bastant pelat i la neu força dura, per tant, vam fer els primers metres amb els esquís a l'esquena. De fet, quan em vaig poder posar els esquís, on semblava que ja hi havia més continuïtat de neu, vaig constatar que estava molt dura. Al principi baixava bé, però no sé com, potser amb un gir mal fet per dur les botes mal cordades, un esquí em va saltar i vaig baixar un tros de pendent primer d'esquena, després de cara, però per sort, vaig poder girar abans d'unes pedres. Calçant-me de nou, vaig acabar mal baixant fins al pla del Cambra d'Ase i després de passar el bosc, vam agafar les pistes per arribar al cotxe.

La baixada amb esquí ahir, excepte el tros de pistes, no el vaig gaudir, ara, la pujada de la canal va ser fantàstica, un bany de felicitat.   

Per veure més fotos, cliqueu aquí.