Aquest matí feia un dia ben bonic. Un dia clar i lluminós. A més no feia aire, aquest s'ha aixecat més tard, cap a la tarda.
Aprofitant les condicions, hem anat amb el Quirze i el Berenguer a fer un tomb. Hem deixat la furgo a peu de carretera, sobre la zona de Sostres. Des d'allà surt un corriol costerut que va fins al capdamunt d'una canal. És la canal per on baixen els escaladors per anar a les parets de sota. Aquesta està equipada amb cordes, tot i que es pot baixar sense agafar-se.
Hem passat per un petit bosquet de roures, enmig del torrent i després, voltant uns camps hem anat al camí que puja al castell de Calders. Sis revolts de pujada i dalt del cim, on hem esmorzat un xic. A continuació, baixant per l'altra banda, hem anat fins a una cova que hi ha a sota el castell. És un d'aquells racons que ens agraden. Assolellat i agradable. Ens hi hem estat una estona, xerrant asseguts, llençant pedres per veure qui l'enviava més lluny i gaudint d'una tranquil·litat, només trencada per alguna moto que trinxava corriols.
En acabar hem tornat a pujar al castell i després per un altre camí, pel que puja a Sant Amanç, hem tornat cap a Sostres i hem grimpat de nou la canal.
A mitja pujada, el Quirze, cofoi, em mira i em diu alegre que és el millor dia de la seva vida. Gaudeix trescant. Li encanta fer mans i pujar i potser per l'edat, potser perquè és ell, tot ho viu intensament. El Berenguer, més discret, només somreia i em mirava content. De fet, un cop a dalt m'ha abraçat feliç.
Aquest matí hem improvisat una sortida ben bonica i se'ns ha posat bé, molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada