Visca els CDR!

 Si mai aneu a una reunió dels CDR, no espereu trobar gent violenta, menys gent agressiva. Seria estrany que hi trobéssiu gent poc corrent. Com l'u d'octubre, com la nit que vetllàrem als col.legis electorals per poder votar, hi trobareu de tot, jubilats, estudiants, mestres, metges, empresaris, aturats, pagesos, botiguers... Un ventall de professions i procedències, perquè hi ha gent d'arreu, que respon a la diversitat de gent que abraça i anhela la república. Gent que estima la democràcia. Gent que s'ha desempallegat mentalment d'aquest Estat.
Alguns sempre estaran a primera fila, d'altres, potser més enrere, però a punt.
A les notícies ja construeixen un relat. Usen mots bèl.lics per tal que associem aquest col.lectiu com un element violent, agressiu i perillós, tot i que no ho són ni ho han estat mai.
Bé! Menteixo. De perillosos sí que ho són. Perillosos per a l'Estat, perquè ara que ho tenia tot controlat, mitjans de comunicació a favor, sistema judicial al dictat, líders d'associacions i partits discrepants a la garjola o a l'exili..., apareix un moviment de base que qüestiona l'Estat. Sense caps, sense direcció i per tant, no poden anihilar-lo i els fa por. Molta por. Perquè la força dels CDR emana de la gent, del poble, de cadascú de nosaltres i no cal ser ningú especial, sinó sentir-se partícep de la història del país i compromès amb aquest, per prendre'n part i això els preocupa, seria com agafar aigua amb les mans. Mai la podran retenir tota.
I els temen perquè pacíficament els toquen l'economia. Els diners, on més mal els fa. Obrint peatges perden ingressos els amics i la resta de població se'n beneficia i veu que aquest moviment els afavoreix i que parla com ells, perquè són ells.
D'altra banda el govern comença a construir un relat. Un conte. Una fàbula. Comencen a repetir i els mitjans afins fan d'altaveu, que hi ha violència. Encara que no n'hi ha hagut, malgrat els violentin els CDR. Ni una imatge. Cap. Zero. Però tot té una explicació. Usen aquesta falsa violència per bastir els contes d'un jutge i d'aquesta manera fer les acusacions com vestits a mida. Vaja, que més que un jutge sembla el sastre de l'estat.
Si mai aneu a una reunió d'un CDR, veureu que allà també hi sou vosaltres, joves i grans, pares, mares, avis o àvies, gent corrent fent coses extraordinàries i que per això, perquè des d'aquests es coneix el veritable poder del col.lectiu, la seva força, l'Estat es sulfura, indigna i neguiteja, perquè com l'u d'octubre, aquest país serà el que volguem nosaltres i això els fa por. Temen que descobrim el nostre veritable poder, la força de la gent guiada per unes conviccions i per això l'ataquen acarnissadament.
Visca els CDR!