Puigdemont president!

Avui, com ja fa molts anys, he anat a una manifestació per reclamar els drets del poble català. Quan era un sagal, es manifestaven dues o tres mil persones per la Diada, ara, sovint milers, centenars de milers. Aquest matí, pels presos polítics i la independència, ahir, per la llibertat d'expressió i la independència. De nou he assistit a una manifestació transversal, que agrada dir, amb gent de tot tipus. D'arreu i multicolor. Ens hem manifestat sortint de plaça Espanya i intentant arribar al capdavall del Paral·lel. Missió impossible. Molta gent. Moltíssima.
Però malgrat la gran quantitat de gent que hi havia, cada cop tinc més clar que aquestes manifestacions, tot i sevir per visualitzar el caràcter pacífic i multitudinari d'aquest clam a Europa, poc serviran per treure'ns d'aquest atzucac. L'Estat, amb aquestes manifestacions tan cíviques i agradables, farà com amb totes les reclamacions que li arriben de Catalunya. Eixugar-se allò que li calgui.
Només ha reaccionat quan s'ha fet un referèndum per la Independència i per tant, es podia contrastar el suport a aquesta i verificar aquells que volen deixar aquest Estat o bé quan els CDR, els toquen els interessos. Bé, la butxaca i un xic els pebrots.
De fet, l'Estat només reacciona davant una amenaça real i milers de persones al carrer, fent-se fotos, cantant, rient i saltant, poc els preocupa, en canvi, un president a l'exili, per exemple, que és escoltat a Europa i els posa un mirall al davant amb les seves misèries, els incomode. I molt. Cal doncs, investir en Puigdemont, perquè fent actes massius i festius poc aconseguirem, en canvi, trepitjant ulls de poll, potser sí.