Aquesta tarda, amb l'Oriol, hem anat a córrer cap a Vallter. Hem quedat cap a quarts de quatre, després de plegar i hem anat cap a les pistes. Hem arribat allà cap a quarts de sis. La temperatura ja era més agradable, hem passat dels trenta-cinc graus llargs de la plana, a uns vint-i-cinc a la muntanya. Quin canvi!
No hem estat gaire a l'aparcament, ens hem canviat i hem enfilat corrent cap al coll de Mantet. Des d'allà, ja amb un aire fresc que ens ha acompanyat la major part del trajecte, hem pujat cap al pic de la Dona ( 2.702 m.). Té bona vista del Canigó. Hem pujat anar fent, però des d'allà hem anat corrent fins al llac de Bacivers. A tocar d'aquest hi hem trobat un munt d'isards, que en sentir-nos, han marxat rabent. En un tancar i obrir d'ulls, han pujat al cim d'on veníem, si en són de lleugers!
A peu de llac hi ha una cabana i des d'allà, surt un corriol cap al cim de Bacivers ( 2.845 m.), dret, empinat, pedregós. El cim és imponent. Té unes vistes fantàstiques, tot i la calitja d'avui. En arribar a dalt, la impressió és brutal!
Després del cim, hem carenejat fins al Bastiments ( 2.881 m.), tot trepitjant alguna clapa de neu. Un cop al cim, hem baixat cap al coll de la Marrana. Des d'allà hem vist un trencalòs sobrevolar-nos.
Baixant del coll de la Marrana hem vist vàries marmotes. Corrent, aturant-se, mirant-nos... Força a prop. Quines bèsties més especials.
Un cop a pistes hem baixat per aquestes fins al cotxe. Ha estat una sortida més divertida, per trencar la setmana i encarar la recta final.
Per veure més fotos,cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada