Avui, amb l'Oriol, hem anat a la Mola. Hem deixat el cotxe a sota les Roques de la Coca, prop de la font de la Guineu. Des d'allà hem pres el corriol que s'enfila cap a les Roques. Algun tros grimpant, d'altre enmig de vegetació frondosa. No és un recorregut transitat i sovint el camí queda desdibuixat per algunes plantes que creixen força. Un cop al cim, amb un dia rúfol, hem baixat cap al coll d'Eres i tot seguit cap a la cova Simanya.
Aquesta és una cova gran. Molt gran. Primer hi ha dues galeries. La principal i una de secundària. La secundària s'endinsa uns vint metres abans no es fa prou petita com perquè t'hagis d'acotar per passar. La principal avança uns vint metres abans de bifurcar-se. El camí principal segueix uns cinquanta metres i de cop s'encongeix, obligant a qui vulgui seguir a estirar-se. L'altre ramal avança uns cent metres, enmig de bassals i un sostre cada cop més proper fins que cal, de nou, acotar-se. D'arreu ragen gotes d'aigua que d'aquí a milers d'anys, esdevindran estalactites.
Després de visitar la Simanya hem anat a la cova de les Ànimes, uns metres més enllà. Una cova estreta i que s'hi accedeix després de remuntar un torrent.
Un cop vistes les coves, hem tornat al coll d'Eres i des d'allà, per la carena del Pagès cap a la Mola. Abans però ens hem desviat cap als Òbits, una balma obrada on anys enrere hi tenien bestiar. A peu de balma hem esmorzat i tot seguit hem tornat a la carena per seguir el camí cap al monestir. Ens hem aturat a la Cova del Drac, des d'on es veu bé el Turó de les nou cabres. Aquest tram l'hem fet amb processó fins al cim.
Hem visitat el monestir i poc després ja hem desfet camí, de nou, fins al coll d'Eres. Abans però, hem visitat, a tocar d'aquest, els enterraments medievals que hi ha.
Per tornar, hem pres un corriol que surt ran de la falda del Montcau i que vorejant aquest va a parar a sota les Roques de la Coca. És un camí planer, enmig de boixos i alzines, però que en un punt determinat, baixa de cop fins al coll del Llor, on de nou planeja fins a la carretera.
Avui ha estat una excursió agradable, com quan era xic, sense presses, voltant i gaudint, cercant camins i corriols i deixant-me captivar per la Mola, com quan era xic i hi anava amb mon pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada