Avui han marxat els de Prada. Des de dimecres que han estat aquí, d'intercanvi. Durant uns quants dies hem estat fent activitats junts i al vespre, els infants marxaven a casa de les famílies a dormir. A compartir vivències. A casa nostra també, mestres i nens.
De fet, tot i que ha estat el primer cop que els rebíem d'intercanvi, la coneixença que tinc amb els mestres de l'escola de Prada, ha fet que fos quelcom molt natural. D'una banda perquè d'intercanvis amb ells, com a companys d'escola, n'he fet molts i de l'altra perquè les ganes de fer-lo fan que tot sigui de baixada, així com el coneixement de com es fan.
Els intercanvis són una bona experiència. Un bon moment per conèixer altres infants, altres realitats i compartir moments, però també, sobretot, per conèixer els nostres infants. Allà els veus en unes situacions diferents. Interaccionant amb altres companys. Fent l'esforç per buscar punts en comú amb aquell que ha vingut a casa i que poc coneixen. També per veure si són empàtics. Si a més de saber dir que entenen l'altre es saben posar de debò al seu lloc. Acompanyar-lo a la nit, que és quan potser s'enyorarà o buscar jocs que puguin compartir. Vaja, a pensar en algú altre.
D'aquí uns mesos hi pujarem nosaltres. Allà hi tinc força amistats i moltes històries viscudes i això fa que en cert sentit, com en alguns altres llocs, sigui com si tornés a casa. A veure la família del nord, perquè hi ha vincles que el temps no esborra. Malgrat el pas dels anys i certs períodes en que no ens hem vist, veure els de Prada revifa la flama i aquell foc somort que crema al cor, s'encén de nou i el temps passat s'esbaeix i les amistats i els records retornen. Sembla com si el temps no hagués passat i la confiança i afecte que els tinc és ben present.
Quan pugem i veiem aquests infants que hem tingut a casa i que ara ja sí, un cop tenen cara i tenim moments compartits, són especials, serà com retrobar vells amics, així com quan veiem de nou els bons amics del nord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada