Alguns ja hi estan acostumats, però per a molts va ser una experiència nova. La bicicleta de carretera sembla menys ferma, menys sòlida i per als que estem acostumats a la de muntanya, ens dóna més sensació d'inseguretat -totalment falsa i subjectiva, ja que una bicicleta és el que és- que amb la de muntanya.
Fins a Berga vàrem anar molt bé, gairebé sense adonar-nos-en. Amb una aturada a Gironella, a tocar de la benzinera, per esmorzar mentre esperàvem que passés el temporal que ens queia a sobre i que vàrem poder esquivar pels pèls. Va fer un dia rúfol, amb quatre gotes de tant en tant, excepte la tamborinada forta que ens agafà sota cobert i la de després de dinar.
La carretera tota l'estona la vàrem trobar molla, potser el més empipador, sobretot a les baixades amb aquelles rodetes que tenen aquestes bicis i que et dóna la sensació que a qualsevol revolt volaràs.
A dalt dels Rasos i durant la pujada, boira i núvols baixos, potser el millor per poder fer aquesta sense escaldar-nos i després de l'esforç, amb les famílies, a menjar a un restaurant. Tots plegats. Entre riures i anècdotes. Un plaer, ho reconec, com sempre, anar amb aquesta colla a pedalar i després a fer un mos.
Al final es varen sortir aproximadament 70 quilòmetres amb 1.700 de desnivell positiu i 400 de negatiu. Déu n'hi do!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada