Al parc Niokolo- Koba

Al matí, ens hem llevat d'hora i hem esmorzat una mena de barrejat amb ceba i carn, tot regat amb un cafè instantani. Després hem pres el taxi i hem anat cap al parc nacional de Niokolo-Koba. Allà ens esperava el guia. Per entrar al parc cal anar amb 4x4 i guia. Hem entrat dins del parc uns 35 km, fins a un hotel. Pel camí hem vist força animals; mangostes, esquirols, iguanes, impales, antílops aquàtics, porcs salvatges, babuins, el mico vervet, búfals... Això sí, dispersos i en grups petits. 

Després de la visita al parc hem anat cap a Kedougou. Ens hem esperat fora del parc una estona, unes tres hores, fins que ha arribat el Seydou. Hem estat amb els guies, que ens han convidat a un te. Aquest el fan amb un braser petit, mentre xerren, als seus peus i se'l van repartint. 

Quan ha arribat el Seydou hem marxat amb un set places, aquest cop només hi anàvem 5 persones. El viatge ha estat bé, fins i tot hem parat a fer fotos d'uns babuins que hi havia a ran de carretera. 

Bé, fins que en fer-se fosc i a punt d'arribar, ha començat a ploure. A darrere em queia aigua pels diferents forats del sostre. El vidre de davant, esquerdat del tot, semblava que no ajudava a veure-hi al conductor, més quan s'ha entelat i uns neteja parabrises mediocres intentaven treure una aigua generosa. Des de darrere no vèiem pas els límits d'una carretera gens il·luminada, però el conductor, només ha afluixat un xic i ha seguit com si res. Feia respecte, per dir-ne d'alguna manera. Hem arribat bé a Kedougou, on hem pogut treure diners al banc, ja que només a les grans ciutats hi ha caixers i enlloc es pot pagar amb targeta. Després ja hem marxat cap a Ibel, la nostra estada al País Bassari, però això necessita una explicació a part. Un nou començament.