Després de passar tota la nit en un ferri un xic mogut, cap a quarts de 6 vam arribar a Dakar. I què fotem tan d'hora?
Al costat del port hi ha l'estació de trens. Vàrem anar allà a veure l'edifici, que l'aconsellen visitar. De fet, viatjar al Senegal és més per conèixer gent, costums i conviure amb ells que no pas per les mostres arquitectòniques. Dakar, encara. La resta de pobles a on hem anat, a part d'alguna mesquita ben bonica, que tampoc pots acabar de visitar, vàrem centrar-nos més en mercats i altres llocs així. A viure i veure l'ambient.
Vàrem agafar un taxi i vàrem anar a veure l'estàtua de la Renaixença africana. Abans però, vàrem anar a esmorzar i a mirar quatre detalls. Es ua estàtua enorme, situada dalt d'un turó des d'on es veu bé Dakar.
Després de voltar-la, vàrem anar a visitar un mercat, el de Kermel.
Aquest mercat estava organitzat en forma de cercles concèntrics. Al més interior el peix, l'anella següent, la carn, l'altra, la verdura i més exterior, complements. És un mercat molt bonic.
Després d'això vam anar a dinar a un bufet lliure. Allà vàrem poder tastar diferents plats que havíem vist durant el camí i en acabat, cap a l'aeroport. L'experiència de l'arribada, amb aquelles cues eternes, ens van fer decidir anar-hi d'hora. Ara bé, aquest cop, vam passar tots els controls força ràpid i per tant, ens vam esperar força a l'aeroport.
El dissabte, a les tres de la matinada, aterràvem a Barcelona, amb un regust dolç a la boca pel gran país que hem visitat. Un país acollidor, ordenat dins del caos, sorprenent, variat, obert, calurós, poc amant de les regles... Un país a on et sents bé i segur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada