Des del poble marxa un camí cap a Prat Cadí ben marcat i fresat. Un corriol ample, ple de pedres grans i en alguns trams ben vermellós. És un recorregut ombrívol, entre pins, avellaners i algun avet.
Tota l'estona s'enfila, una pujada suau i constant per arribar a Prat Cadí ( 1.826 m.). Després d'anar uns 40 minuts per dins del bosc, s'obre un prat extens, verd, a peu de les parets del Cadí. Un lloc preciós i ideal per a acampar. Davant nostre, un seguit de canals dretes i esquerpes, Cristall, Ordiguer, Estana... i més enllà, poc visible, la Barinada.
Passat el prat s'enfila un corriol, ara ja més estret i desdibuixat, marcat amb fites, que puja a peu de canal, primer encara dins del bosc, per després entrar en la tartera.
L'entrada a la canal és per unes parets de pedra que es poden pujar fàcilment i tot seguit hi ha un tram on cal grimpar per després acabar per una tartera dreta però fàcil.
Un cop feta la canal vàrem anar cap al pic del Costa Cabirolera ( 2.604 m.). La cara sud del Cadí és ben diferent de la nord. Mentre una és dreta, escarpada, de parets inaccessibles i rocoses, l'altra és suau, de pendents herboses i constants.
Des de dalt vàrem seguir un corriol dibuixat enmig de les herbes per arribar al cim i després, vàrem anar per un terreny ben semblant, excepte una baixada de tartera, on vaig poder córrer i deixar-me anar, fins al pas de Gosolans ( 2.426 m.). Aquest pas serveix per passar d'un vessant a l'altre del Cadí sense haver de passar per una canal.
Fet el pas vàrem anar fins al refugi de Prat Aguiló ( 1.997 m.). Allà, acalorats, perquè feia un dia assolellat i sec, vàrem aturar-nos per refrescar-nos i després de descansar un xic, vàrem prendre el corriol que resseguint el Cadí per mitja alçada, fent sifons de tant en tant, ens portà de nou fins a Prat Cadí.
He de dir que aquest tram em va costar. Un xic llarg i de fet, veure Estana allà a la llunyania, no ajudava massa.
Un cop a Prat Cadí vàrem desfer el camí per tornar a Estana. A l'entrada, a una font que hi ha, vaig aprofita per capbussar-me i treure'm la calorada de sobre.
És una sortida un xic llarga però passa per indrets espectaculars, amb unes vistes impressionants. El Cadí, des de sota o des de dalt, té una bellesa que aclapara i et deixa mut.
Per veure més fotos, cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada