Avui he anat amb al Quet cap a Vallter. Era el primer cop que anava amb ell a alta muntanya i volia veure com anava. He aparcat a l'estació d'esquí ( 2.000 m. ). Estava ple a petar. Moltíssims cotxes a l'aparcament, tot i que un cop he començat a caminar, no he trobat massa gent.
He enfilat per les pistes, esquivant les vaques. Duia el Quet lligat, però quan veia que no hi havia ningú, el deslligava.
La pujada fins al coll de la Marrana ha anat molt bé. Allà ja m'he trobat més gent, tot i que la majoria pujava cap al Bastiments. Jo, com que anava a l'Infern, he preferit flanquejar el Bastiments fins a la collada de les comes del Malinfern, tot creuant tarteres i torrents. En algun tram ens hem trobat un bon grup d'isards i ha costat Déu i ajut que el Quet no marxés.
Des de la collada ja he pres el corriol que s'enfila crestejant, la major part camí i només un parell de trams potser ajudant-te de les mans, cap al pic de Freser ( 2.834 m. ). Passat aquest, el camí davalla un xic i després, entre rocam roig, puja de nou per arribar fins al Pic de l'Infern ( 2.859 m. ). És un cim que tenia ganes de fer-lo. El darrer cop que el vaig fer, fa molts anys, va ser una hivernal i ens va enganxar una tempesta elèctrica. Com que dúiem molt de ferro, amb els piolets, recordo que els llençàvem muntanya avall per evitar les llampegades. No vàrem tenir temps gairebé ni de gaudir de les vistes.
Un cop fet el cim he tornat pel mateix camí fins al coll de Malinfern i aquí, en comptes de flanquejar de nou, hem enfilat cap al Bastiments ( 2.881 m. ).
Dalt del cim hi havia força gent. De fet és un cim ben concorregut. Passat aquest he baixat cap al coll de la Geganta per l'esquena d'ase. En aquesta baixada m'he animat i l'he fet corrent. De fet, a partir d'aquí, totes les baixades m'he deixat anar. Feia un dia fantàstic, amb un xic d'airet i convidava a córrer.
Passat el coll he fet la darrera pujada fins al pic de la Dona ( 2.702 m. ) i passat aquest, cap al coll de Mantet. Després, torrent avall fins a l'aparcament.
Ha estat una sortida ben divertida. En alguns trams he anat trobant gent, sobretot als cims més coneguts, però tot i això, hi ha hagut molts trams que hem anat sols.
Per veure més fotos, cliqueu aquí.
1 comentari:
Aquest terreny sí que me'l conec! Fa un temps vam fer l'Olla de Vallter, descomptant el Gra de Fajol Petit, i al Bastiments ja hi havia pujat anteriorment. Em falta el Pic de l'Infern, que amb aquest nom sempre m'ha fet gràcia fer-lo!
Publica un comentari a l'entrada