dilluns, 22 de juny del 2020

El Canigó ( 2.785 m. )


Vàrem sortir amb el Josep i el Joan a mitja tarda de Calders i cap a les vuit ja érem a casa de la Martina, a la Catalunya Nord. És curiós, quan entro a la Catalunya nord i mentre vaig recorrent aquelles carreteres manta vegades fetes, un rau-rau em remou l'estómac. Em sento a la vegada feliç, de retornar a aquesta terra que tant m’estimo i a l’hora moix, veient com passa el temps i que enrere queda aquella època.
Anar a casa la Martina és un èxit assegurat, són una família entranyable, acollidors de mena, afables i manyacs, i per més que passi el temps, i que els nostres camins es separin, quan ens retrobem esdevé tot natural. Tot fàcil, tant amb ella com amb els seus, són una família fàcil d’estimar. Una família especial per a mi.
A casa seva vam passar la nit i de bon matí, hem sortit cap al coll de Milleres ( 950 m. ), on hem deixat el cotxe. Des d’allà es pren un corriol que puja directe i en algun tram esdevé pista.  El corriol, molt costerut, puja fent esses fins al coll de Voltes, enmig d'avellaners, faigs, avets i pins negres. És una pujada força cansada però molt bonica, deixant sempre el torrent a mà dreta. Cap a dalt de tot hi ha algunes mines de ferro abandonades molt antigues.




Un cop al coll de Voltes, s’agafa una pista ample i ombrívola que puja fins a la Jassa de Cortalets, un petit refugi, deixant el trencall del refugi de Balaig a mig camí. Després, prenent de nou un corriol, s’acaba de pujar fins al refugi de Cortalets ( 2.150 m. ).  
Un cop a Cortalets, es creua el riu, es voreja un estany, al pla dels estanyols i s'enfila cap al Canigó, passant per la Portella. És una pujada que va zigzaguejant i guanyant alçada ràpidament. Aquest tram és ben pelat i el vent es nota.
A dalt del cim, a peu de la creu, ja hi havia un munt de feixos de xirments preparats per a la flama del Canigó ( 2.785 m. ). No hi havia massa gent, un grup de Perpinyà i algunes altres persones d'altres indrets de la Catalunya Nord. 
La baixada l'hem fet pel mateix camí, desfent el recorregut. Al final ens han sortit uns 23 quilòmetres i 1.800 m. de desnivell aproximadament, una sortida ben bonica i entretinguda.

Per veure més fotos, cliqueu aquí. 

3 comentaris:

Sergi ha dit...

M'ha interessat molt aquesta sortida, ja que hem parlat diversos cops de fer el Canigó. No coneixia aquesta ruta, sembla força exigent. No dius quan vau trigar a fer-la. Al coll de Milleres s'hi pot arribar en cotxe? Hi ha lloc per deixar-lo?

Sergi ha dit...

Salut, al coll de milleres s'arriba amb cotxe. Vam tardar unes 6 hores.

Sergi ha dit...

Sis tota la volta i aturant-nos al cim.