diumenge, 26 de juliol del 2020

Pollegó Superior del Pedraforca ( 2.498 m. )


Avui, per enèsima vegada, he anat al Pedraforca i com ja he dit algun altre cop, cada cop és especial. Avui hi he anat amb uns amics que m'estimo molt, el Marc i la Marta i els seus fills. A més, tenia d'especial, que era el primer cop que els fills pujaven al Pedra i per a algú que li agrada la muntanya, aquest fet és un fet especial i poder-lo compartir és molt bonic. És màgic.
És cert que els infants, a l'adolescència, viuen aquests moments de manera molt variada. Moments d'il·lusió, altres de frustració, cansament, alegria, sorpresa, enuig, intriga... perquè l'adolescència és un moment molt intens i totes les emocions són intenses i variades, i poder acompanyar a uns adolescents a fer aquest cim, tan variat i divertit i cansat a vegades i imponent sovint, no té preu.
Hem començat a caminar des del mirador de Gresolet, bé, un xic més amunt que hi havia molts cotxes i hem pres el corriol de dalt, cap a quarts de nou. En poc temps ens hem plantat al refugi Estasen ( 1.640 m. ) i des d'allà ja s'albira tot el que s'ha de caminar. De fet, si no hi estàs avesat és un xic frustrant, ja que veus que has d'anar força amunt. Si hi estàs avesat et fa il·lusió veure de tot el que gaudiràs, maneres de veure la muntanya.



Amb bon ritme hem anat progressant, xerrant i esbufegant, aturant-nos per mirar les vistes i per prendre l'alè i amb poc menys de dues hores, amb la calma, hem arribat al coll de Verdet, a uns 2.200 metres. Allà hem ganyipat un xic i després de gaudir de l'entorn, ja hem enfilat cap a la canal del Verdet.
És una grimpada senzilla. Sempre de cara a la paret i sense cap moment exposat, ni amb sensació de timba. En algun tram hi ha cordes fixes, tot i que no cal ni agafar-les. El primer tram és força dret i arribes a un primer replà. Després camines un tram i fas una sifonada per enfilar el segon tram. Primer seguint un corriol, després de nou grimpant i arribes a un altre replà on hi ha una fita molt gran. Altre cop has de resseguir-la per fer una altra sifonada i enfilar un altre turonet per després baixar-lo de nou i fer la darrera pujada. Tota aquesta part és molt distreta. Es fa molt bé. A més a més, en ser grimpada, no és tan cansat.




Hem anat fent-ho molt bé, tots amb molta seguretat i gaudint d'aquesta dansa amb la muntanya i al cim, al Pollegó Superior ( 2.498 m. ), que tot hi haver-hi gent no era dels dies que més n'hi havia, hem esmorzat.


Després ens hem fet les fotos de rigor i un cop acabat ja hem baixat cap a l'enforcadura.
A la baixada, un és dèbil i no se'n pot estar, m'he separat i he anat a cercar la tartera per baixar-la corrent. Aquest cop l'he fet tota, de cap a cap corrent i he gaudit molt, moltíssim. He xalat.
Al final de la tartera ens hem tornat a trobar després i junts ja hem acabat de fer el camí fins al refugi.


Avui ha estat una sortida molt bonica, amb gent molt bonica.

2 comentaris:

Sergi ha dit...

Guardo molt bon record d'aquesta ruta, és molt especial, variada, i et deixa molt satisfet. Ara, la baixada per la tartera és matadora. T'he de dir que, pels que anem una mica més insegurs per aquest terreny, aquells qui baixeu corrent sou una mica molestos...

Sergi ha dit...

Baixo corrent pel costat, per l'altre vessant. Ni creuo amb els que baixen caminat