Ara, el que molts no saben és com em va venir aquest desig d'escriure, més tenint en compte que sempre he estat algú de ciències. Ciències pures. I és fàcil d'entendre.
Fa molts anys, miro enrere i veig que en fa més del que em pensava, vam patir una tragèdia. Una amiga, en un accident de muntanya ens va deixar. Va ser demolidor. De fet em costava, i crec que a tots els que ho vàrem patir, trobar paraules per expressar allò que sentíem. Posar nom al dolor. Posar nom a quelcom que mai havíem viscut.
En aquell moment vàrem provar de fer un escrit per expressar el nostre estat. Les paraules, no sortien. Era difícil trobar el mot escaient. El mot precís, perquè ens semblava que no hi havia mots al diccionari per expressar allò que sentíem. Les paraules ens fugien. Res ens semblava prou exacte. Bé, no a tots, sempre hi ha en una colla qui té el cap més lúcid i en aquell moment, quan un dels amics ens llegí el seu text, vàrem veure que era allò. Que havia posat mots al nostre dolor. Que havia sabut plasmar el nostre estat d'ànim.
En aquell moment, d'una banda em vaig sentir agraït en veure que podríem exposar el nostre estat d'ànim. De l'altra motivat a trobar les paraules pel meu compte i entossudit a que mai més em passés, que no fos capaç d'expressar amb paraules, un sentiment que em bullia a dins, per molt fort que fos o per això, i vaig començar a escriure. A cercar maneres d'expressar-me. A aprendre i a seguir aprenent per mai quedar-me mut.
En certa manera, tot i que pot semblar estrany, amb la mort d'aquesta amiga vaig perdre molts record compartits que haurien vingut, però vaig guanyar molts aprenentatges que em deixà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada