Ahir vaig anar amb una colla de bons amics a fer el Mont Valier. Vàrem sortir de Manresa cap a les 9 i cap a quarts d'una, després de recollir al Pep a Esterri, vàrem aparcar a la Borda de Perosa ( 1.400 m. ), sobre Isil. Després de dinar entrepans, vàrem prendre una pista que surt del costat de l'aparcament tot resseguint lel riu Noguera Pallaresa. Al cap de poc però, després d'un bonic salt d'aigua, ja vàrem deixar la pista i vàrem prendre un corriol costerut, que pujava directe cap a l'estanyet de Clavera (2.245 m. ). És un petit llac, ben bonic, a mitja pujada. Des d'allà, sempre ben dret, vàrem seguir el camí, marcat amb marques de GR, tot i que el pas constant de bestiar fa que hi hagi força camins desdibuixant-se el principal, fins al coll de Clavera (2.615 m. ) per saltar a la banda francesa de l'Arièja, ben coberta de boira.
Baixant per l'altra banda, per una clapa de neu d'una allau, vàrem anar flanquejant la muntanya per poder baixar, tot cercant passos enmig de la paret, fins a l'estany Long. La baixada és fàcil, però hi ha algun tram un xic dret i aeri on hi ha passamans. Borejant el llac vam seguir baixant, fins gairebé 1.900 m. d'alçada per atànyer l'altre llac, l'estany Rond, on ja vàrem veure unes quantes tendes plantades.
Des d'aquí surt un corriol que s'enfila uns tres-cents metres per arribar al refugi dels Estagnols. Aquest estava força ple. De fet, només vàrem reservar per dormir, el menjar el portàvem. Vàrem cuinar entre riures i converses a fora, on vàrem sopar i cap a les 10, ja vàrem anar a dormir. A la nit la boira ja havia marxat i es veia un cel ben estrellat.
L'endemà cap a les 6, ens vàrem llevar i després d'esmorzar, vàrem enfilar cap al cim. 600 metres de desnivell per un corriol dret, zig-zaguejant, amb unes vistes als llacs precioses. A dalt del cim, les vistes són impressonants.
La banda francesa ben tapada per la boira. La part catalana ben destapada i el sol, lluent a dalt.
Un cop fetes les fotos de rigor al cim del Mont Valier ( 2.838 m. ), un cim espectacular, vàrem tornar al coll de Faustin, però en comptes de baixar de nou al refugi, vàrem fer una petita grimpada fins al cim del Petit Mont Valier ( 2.736 m.). Tot seguit, el vàrem baixar per una tartera fins a un collet, per després fer un altre cim, aquest grimpant entre rocs i fent algun flanqueig aeri sobre herba, per arribar al coll de Pèira Blanca que volíem prendre per baixar.
La baixada a partir d'aquí va ser per on havíem pujat el dia anterior. Més de mil metres de desnivell de baixada de cop.
Un cop a baix, abans de marxar, un bany ben refrescant al riu i cap a dinar.
Aquest cap de setmana, amb bons amics, hem rigut molt, hem xerrat més i sobretot, hem compartit molts moments i el que podria semblar feixuc, com fer-se l'àpat després de caminar hores o bé dormir en un refugi on comparteixes habitació amb molta gent, esdevé un plaer compartit. L'ambient de muntanya, on surt el millor de cadascú i on tots, acabem sent un. Caps de setmana com aquests refermen uns lligams que amb el pas dels anys es mantenen i s'estrenyen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada