Si ho hagués sabut abans hauria fet com el noi marroquí, una tarja de telèfon per quinze dies per uns 20 euros, així tindria trucades i wiffi arreu i no em passaria com ara, que he d'anar buscant locals per poder enviar missatges. Però bé, aixi descobreixo llocs, com aquest bar de l'estació on potser mai hagués entrat.
D'aqui una estona agafaré el tren cap a Bangkok, demà al matí hi arribaré.
Avui ha estat un dia intens. M'he despertat a Suratthani i he pres una furgoneta cap a Khaosok, a dues hores de distància per poder anar al Parc Natural.
És un dels parcs més grans de Tailàndia. Selva humida i molt. Agafa tempestes de totes bandes i tot i que les recomanacions de les guies, Lonely i Routard eren de no anar-hi aquestes dates, no ha plogut, pràcticament. De fet si hagués fet cas en tot a la guia ahir no hauria dormit a Suratthani i no hauria pogut voltar i sopar al seu mercat, un lloc molt atractiu.
El camí, és cert, estava ben enfangat. La xafogor era espantosa. Altre cop gotejant. Però passejar sol per la selva té encant. Se senten molts sons. Altre cop el bambú era arreu, com si un gegant estigués jugant al Mikado. El camí va tota l'estona ran de riu i és creuat sovint per torrents que baixen generosos. La fauna, si busques, és present i o bé se la veu - granotes, llangardaixos, micos...- o se la sent.
El millor de tot ha estat en una raconada descobrir una familia de micos menjant. Espectacular. Només per això ja ha valgut la pena el desplaçament.
Més endavant he arribat a un salt d'aigua força minso, tot sigui dit.
Després he anat a dinar al mateix parc i en acabat, altre cop furgo i cap a l'estació. Cansat però content d'haver gaudit d'un lloc tan especial.
Per veure més fotos cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada