Fins a Montserrat i tornar en bicicleta de carretera

 Avui he anat amb bicicleta de carretera des de Calders a Montserrat... i tornar. Perquè el tornar no sembla important, però ho és molt. I tant! La d'avisos de rampa que he tingut tornant...
Hem sortit cap a dos quarts de vuit i hem anat directes cap a Sant Fruitós. De fet aquest tram fa força baixada. Després, cap a Manresa, passant pels bombers. Allà comences a veure que això d'anar en bici de carretera té un xic de risc. Ara bé, a aquella hora, no passaven molts cotxes. Hem baixat cap a la rotonda de la Pujada Roja i després hem agafat el camí que passa per l'escola oficial d'idiomes.
Des d'allà hem anat cap al Pont de Vilomara i Sant Vicenç. L'hem travessat i passant per l'antiga carretera, hem anat altre cop a la C-55, una ratonera, perquè ara que han posat la tanca al mig et demanes què passaria si tinguessis un accident. De fet, veus que hi hauria un embús important i l'accés seria dificultós. Vaja, el que passa quan hi ha un accident, però els calers són els calers i l'autopista deu ser prioritària, malgrat hi passin quatre gats.
Hem fet un petit tram fins a arribar al trencall de Castellbell i el Vilar per la via ràpida. Des d'allà ja hem pres una carretera secundària fins a Monistrol de Montserrat, on ja hem començat la pujada cap al Monestir. 10 quilòmetres constants.
Al monestir, com cal, hem esmorzat i després d'agafar forces, hem baixat però ara anant cap a Can Massana. La carretera d'allà, excepte alguna pujada que es fa pesada, tot és baixada fins a Manresa.
A Manresa hem pres la carretera de Vic i hem desfet camí fins a Calders.
Déu n'hi do quina volta. Perquè un servidor, que va a batzegades amb bicicleta, no acaba d'agafar ritme i per tant, pateix les pujades, les baixades -perquè no sé com s'ho fan per anar tan ràpid- i els plans. Però m'agrada sortir amb la gent de Calders Bike, perquè ric, coneixo llocs i em sento bé. Perquè, com diu el foraster, i un és foraster d'arreu i d'enlloc, són molt bona gent.
Per cert, aquells que aneu amb cotxe gran, també podeu deixar la distància de seguretat, que la marca, es veu igualment i per més que us arrambeu, no aniré més ràpid.

Al final ens han sortit gairebé 90 quilòmetres i uns 1.400 metres de desnivell, segurament la sortida més llarga que he fet mai i tenint en compte que excepte dimarts, que vaig sortir una estona i feia temps que no agafava la bici, estic més que content. Feliç! Feliç i trinxat!