divendres, 17 d’agost del 2018

Homenatge a Lledoners


Avui he anat a Lledoners. Quan vaig veure l'espectacle d'exaltació espanyolista que es preparava a Barcelona per recordar les víctimes del 17 d'agost de l'any passat, vaig tenir clar que no hi participaria. Perquè es veia clar que era una oda a l'espanyolisme. Una visita de forasters per penjar-se unes medalles que no es mereixen, ans al contrari tenint en compte la relació del cervell dels atemptats i l'Estat, per tant, he decidit anar aquesta tarda a Lledoners.
D'una banda per tenir un record per a les víctimes, sí, perquè hi ha unes víctimes innocents que han patit una tragèdia i de l'altra, per a mostrar el meu respecte a aquell que va dirigir tot l'operatiu que va acabar amb els terroristes i que ara, injustament, és a la presó. Possiblement més per la feina ben feta aleshores que per res més. Qui sap si va escapçar l'objectiu d'un atac de falsa bandera.
Allà, sota la pluja, entre centenars o potser de milers de persones d'arreu de Catalunya, de totes les edats i condicions, de nou he vist la determinació d'un poble, representada amb la màxima expressió amb l'ADF, un grup de persones que defensa el territori dels incendis, que se l'estima i en té cura, capaç de jugar-s'ho tot pel territori, pel país.
També m'he trobat un altre personatge que segur que d'aquí uns anys, perquè mai som de valorar la feina d'uns fins que ja no hi són, serà recordat per la seva gran feina per a la recuperació de la llengua catalana a la Catalunya Nord, en Joan Pere Le Bihan. Molta gent segurament ni el coneix, Ni li sona. Potser ni coneix la Bressola, una associació que promou escoles que treballen en la immersió al català allà, a l'Estat francès.


Ell va ser un dels primers mestres de les bressoles i amb el temps, esdevingué el seu director general. Va treballar per tal de consolidar un model de qualitat que fes la llengua atractiva i a partir d'aquí, créixer l'ús d'aquesta. A l'inici potser eren 12 infants, ara ja en són més de mil i la demanda creix.
Fa uns anys que es va jubilar, però lluny de restar passiu, és un home inquiet, segueix treballant pel país ara i aquí, a aquesta banda dels Pirineus, ja sigui lluitant per la Independència, ja sigui batallant per la llengua.
Avui, a Lledoners, he vist i tinc clar, que ens podran fer mal, molt mal, però la determinació del poble català, farà que tard o d'hora siguem un país independent, com Cuba, Argentina o les Filipines.