diumenge, 2 de juliol del 2017

Salta bonic! Seu! Canta!


Ara que la mainada ja no és a l'escola, és el moment de fer paperassa, acabar projectes i endreçar històries. Entre el munt de feinada feta, he endreçat dos projectes que vàrem fer a final de curs. Un de recerca, donant-li els darrers retocs amb tot allò que els infants varen fer. És un projecte de Pedra seca per a un llibre que sortirà a l'octubre a Mura i que, de fet, hem deixat pausat. Quan tornem el matem.
L'altre un llibre que han escrit els infants sobre els refugiats. Ambdós projectes molt ben fets -crec- dignes de ser exposats i segurament aviat ho estaran. Ara bé, ara que he tingut temps, i que he repassat la feina feta, no me n'he pogut estar de pensar en com hem treballat i que bé que ho hem fet -en general-. Amb aquests projectes crec que tots hem après molt i en molts camps. Treballar en grup, fent un llibre a quatre mans, per exemple, investigant sobre el patrimoni cultural, fent hipòtesis, indagant, provant, errant, tornant a investigar... I de cop, penso en les proves de competències bàsiques on tot aquest treball, tota aquesta feinada, tots aquests aprenentatges no es veuen enlloc reflectits. Només la foto d'un moment i amb uns vestits concrets i crec que no és just. Precisament, algun dels motors del llibre, algun infant, que ja dic que és un gran llibre, a les proves semblava que tenia dificultats per escriure. Ai làs! Capaç d'escriure una història ben narrada i extensa però incapaç d'escriure sobre el que li proposen i curtet. Aleshores què serà, que no sap escriure o bé que escriu d'allò que li interessa?
Aquestes proves són força comentades. No tenen valor, teòricament i només serveixen per orientar. Per tant, no n'hauríem de fer bandera ni potser entrenar als sagals a passar-les. Potser més que a superar el moment, acompanyar-los a créixer de manera global. És pervers, perquè sense voler-ho, caiem al parany i en comptes de relativitzar aquest moment, li donem una importància que no hauria de tenir i aleshores n'esdevenim esclaus.
Diria que des de que sóc mestre, deixant de banda tres anys a infantil i un a mitjà, sempre he estat a cicle superior i mai, he preparat als infants per aquesta prova. Al contrari. Aquesta prova és una foto, però de menys valor que allò que veiem al dia a dia. Per tant, intento donar-li el valor que té, un esglaó més en l'escala de la vida.
Reconec que seria el més fàcil entrar al joc de passar proves, d'entrenar-les. Fins i tot els micos s'entrenen per repetir seqüències i se'n surten, però aquesta no és la nostra feina. La nostra feina és educar, donar les eines i els recursos per transformar el món, no per respondre un test gràcies a la reiteració d'aquest. Hem de preparar els infants per resoldre problemes i situacions de la vida quotidiana. De fet el treball per competències va sorgir per això, però com passa molt sovint, hem confós el camí amb el destí i s'està més pendent del resultat d'una prova que de l'evolució real de l'infant.