Aquest matí he pres una furgoneta cap a Lanquín. L'he pres d'hora i mentre m'esperava he tafanejat per les botigues del voltant. Hi havia una llibreria universitària i encuriosit hi he entrat. Bé, he tret el cap perquè no tenen porta. és com un garatge obert amb el taulell al fons. De fet a dins potser hi havia una vintena de llibres senzills. Modestos, si més no de confecció, de títols com Àlgebra, el Discurs i alguns d'escolars a més, és clar, dels religiosos. Vaja, poc assortiment.
La idea era dormir a Lanquin, però abans anar a les basses de Semuc Champey. De camí hem passat pel costat de diferents cementiris i són ben singulars. Cubs, de diferents mides i alçades, així com colors, s'escampen en un espai ple d'herbes. Els colors són verds, blaus i algun crema. A fora, gairebé sempre, hi ha alguna botiga de taüts. Això si, embolicats amb film. No sé si te'ls pots emportar posats...
El poble està un xic aïllat, on s'arriba per una pista de terra. Si bé sempre he anat veient blat de moro, ara he començat a veure plantacions de plàtans i cafè. Aquí fa molta més xafogor, sense fer res ja sues.
A Semuc Champey hi he arribat a mig matí i de seguida he enfilat cap al mirador. Tota l'estona un xiquet m'ha seguit, malgrat insistir que no volia guia, ja que és un espai ben marcat, explicant-me evidències. La pujada està ben marcada amb passeres, baranes i esglaons. Des de dalt es veuen les basses. Després he baixat a banyar-me. Són ben transparents. és una llàstima el tema de les deixalles, tot ho podrien tenir així de net i faria molt de goig.
Ahir llegia al diari, que Honduras, ampliarà una barrera que té a no sé quin riu amb Guatemala, perquè no els arribin més deixalles dels "chaparrillos" a les seves platges. Ben trist.
D'aquí una estona aniré a veure les coves de Lanquín, tot i que diuen que cal no entrar massa per no perdre's, ja que encara no estan cartografiades. Doncs res, farem quatre passes.
Bé, ja hi he anat. Deien que estaven il.luminades. Doncs no i fot una por. M'he enganxat a un grup i fent l'orni els he seguit fins que sortien. És que no hi ha camins i és molt gran... m'ha fet impressió. Definitivament, sota terra, pels talps.
Demà agafo un bus cap a Flores, per anar demà passat a Tikal.
Per veure més fotos, cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada