dissabte, 26 de març del 2016

Sóc fan d'Infantil

Sóc fan d'Infantil i sóc mestre de Primària. M'agrada i gaudeixo molt de l'etapa educativa de Primària i difícilment em canviaria de franja d'edat, però sóc fan d'Infantil, dels mestres d'Infantil. Podria ser perquè durant alguns anys hi vaig treballar o potser perquè a casa la meva parella és d'Infantil, no ho sé.
Molta gent no els valora, molta gent es pensa que són uns mestres de segona, amb poques destreses i pocs coneixements, només capaços de donar afecte i poc més, però un servidor, que és mestre i coneix molts professionals d'Infantil, és un fan acèrrim d'Infantil i per molts motius. Tenen aquestes destreses i moltes més.
Alguns es pensen que perquè aquesta etapa educativa no és obligatòria, és menys important però segurament, aquesta etapa és de les més importants dels infants. És l'etapa en que defineixen la seva personalitat. És cert que no només a l'escola es defineixen, però aquesta ajuda molt. A més, a banda d'això, el que m'agrada de l'etapa d'Infantil, a part de moltes coses, és la valentia dels seus mestres, la seva força i les ganes de viure l'educació.
A qualsevol escola, i segur que tots en tenim exemples, els canvis, vénen d'Infantil. Allà proven coses, s'arrisquen i hi dediquen hores i esforços si creuen que quelcom pot ajudar a millorar la seva tasca. Mai estan tancats, en general, a fer qualsevol esforç per millorar el que fan i a més, i això és una novetat, si s'equivoquen, a sobre de reconèixer-ho, rectifiquen, no abaixen els braços i busquen altres camins. Tenen una mentalitat oberta i receptiva. 
Si voleu saber com és una escola, mireu infantil. És l'essència de l'escola, és la seva base. Segons com es cuidi aquesta etapa, sabreu com es cuida l'escola.
Hi ha qui es pensa que perquè els nens no escriuen, no fan exàmens o juguen molt, no fan res i és al revés. Molts mestres d'Infantil tenen  una visió global del nen i no sent conformistes amb allò que han vist o viscut ells mateixos, seria molt fàcil caure en l'ensenyament tradicional, busquen noves maneres de treballar, maneres més respectuoses, més efectives i s'arrisquen. Aposten per allò creuen que serà més efectiu.
L'altre dia vaig anar a la FUB amb el meu fill petit. Hi ha un espai, LAB 0-6, on hi ha diferents propostes on el nen pot descobrir, aprendre i investigar. No és l'únic lloc on ho fan, conec algunes escoles que també investiguen. D'entrada pot semblar poca cosa, poc interessant, però els que estem en aquest món, veiem que darrera d'aquestes activitats, hi ha una manera d'entendre l'infant, d'entendre l'aprenentatge. L'infant com a ésser actiu, protagonista. Capaç d'aprendre descobrint, investigant. En definitiva respectant-lo. És allò tan vell però que alguns obliden que l'infant no és un receptacle que cal omplir, on cal avocar coneixements sinó un ésser participatiu del seu aprenentatge i això, en moltes escoles i sobretot a Primària, s'ha perdut. S'ha oblidat i enlloc es tenen en compte els seus interessos, les seves necessitats, els seus sabers, el seu estat d'ànim i això tan important, a Infantil, encara no s'ha perdut i a certes Universitats s'ensenya.
A moltes escoles l'etapa de Primària s'emmiralla malauradament amb l'Institut que té de referència i potser hauria de ser al revés, totes les etapes educatives s'haurien d'emmirallar, d'inspirar amb Infantil, el veritable motor de l'educació i sinó, mireu Infantil, allà és on es cou, de veritat, l'educació.