Els de Calders varen quedar els darrers. Van empatar un partit i en van perdre tres, però tal com van anar les coses bé podrien haver quedat millor. Ara bé, el que més em va agradar i més m'ha agradat durant aquesta temporada que han jugat, ha estat l'actitud dels entrenadors. Una actitud positiva, animant, aconsellant, acompanyant-los, com la de la majoria de les famílies i això s'encomana.
Allà hi havia diferents entrenadors i un en concret, es posava molt nerviós amb les errades dels seus jugadors. Cridava i rondinava, sense arribar a dir renecs, aquests ja se sentien des de les graderies dels pares del seu equip.
Quan va acabar el torneig, es va fer una foto amb tots els equips i casualment, alguns dels jugadors d'aquest entrenador, que no van guanyar, es van negar a posar-se amb els altres equips o bé s'hi posaven fent gestos desagradables. Més tard, quan es van recollir les copes -copes per a tots els equips participants- aquests la recolliren plorant i rondinant.
Estic d'acord que un xic de competició és sa, ara bé, un cop ha acabat el partit, cal passar pàgina. Fins i tot els va costar donar la mà a l'equip guanyador i no va ser sota indicacions de l'entrenador que ho feren. Són nens i els instints hi són, però els adults, amb la nostra actitud i comportament, els podem guiar cap a un tarannà més positiu, menys rancorós. Vivint les derrotes com un aprenentatge, sense arribar a que els agradi però acceptant-ho amb esportivitat i reconeixent el mèrit dels altres, sinó, no serà d'estranyar que certes actituds i comportaments que es viuen en molts camps de futbol es repeteixin i perpetuïn.
Aquest diumenge, després del partit, em va venir al cap aquest vídeo i encara que no m'agrada perdre, com a ningú, crec que el perdre és més una actitud que una condició i n'hi ha que ho portaran molt malament i cada derrota enmig d'una victòria serà un fracàs, mentre que d'altres una victòria enmig de derrotes serà un èxit ple d'aprenentatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada