Aquells dibuixos que se'n van...

Com canvien els dibuixos dels infants. Com, en pocs anys, tot varia. No sé si va lligat més al procés maduratiu, que segur que alguna part de culpa deu tenir o bé és per la institucionalització de l'infant, la seva assimilació dins l'engranatge de la societat. No ho sé pas. Tinc dubtes de què és el que domina més.
De fet, a les etapes primerenques del dibuix, quan tot és per descobrir i inventar, els dibuixos que feia, en aquest cas el meu fill, eren sorprenents. Eren rics, vius, frescos. No tenien cap cotilla i el dibuix fluïa d'una manera especial. I es deixava portar i ens sorprenia. Perquè amb el dibuix ens explicava la seva realitat i les dimensions i proporcions eren quelcom de subjectiu, quelcom de propi. Perquè ho sentia així i ho vivia així i de retruc, així ho plasmava. A més, el dibuix, en esdevenir quelcom de voluntari, sense cap condicionant, arribava on ell volia, sense témer a fer massa o massa poc per respondre a unes expectatives. I els colors. Ai, els colors. La paleta de colors era una joguina a les seves mans i l'únic criteri que el menava, era la bellesa visual; el seu criteri, i per tant, cap color era ni tabú ni propietat de ningú.
Ara, amb el temps, aquella espontaneïtat ha minvat i el dibuix comença a mostrar certs efectes de la institucionalització, de la uniformització. Poc encara. Però el canvi engegat avança i la conquesta d'aquella terra verge s'ha iniciat i ara, abans de fer un dibuix, passa pel filtre de la raó i, si no està massa distret i absort en la seva creació -que encara passa força-, reproduirà fidelment els patrons apresos. I reproduirà models memoritzats. I els dibuixos es pintaran i s'acoloriran meticulosament. La sorpresa que teníem fa temps, anirà marxant i ens anirem trobant que cada cop més, perquè també estem immersos en aquest corrent, lloarem aquells dibuixos que s'acosten més a l'ideal de bellesa après, amb els seus detalls i les seves perfeccions estudiades.
No ho sé pas. Tot i que sé que és normal i un procés lògic, enyoro la sorpresa d'aquells dibuixos frescos, d'aquells dibuixos surrealistament entranyables i imprevisibles.