Turbó ( 2.492 m. )

Ahir vam anar a dormir amb el Martí a peu de l'Aneto, als Llanos de l'Hospital. La intenció era anar a fer aquest matí la Maladeta amb esquís, però ahir ja no pintava gaire bé. Quan vàrem arribar plovisquejava una mica. Aigua i aiguaneu. Durant la nit ha anat plovent a estones i aquest matí, quan ens hem llevat per fer el cim, encara plovia i una boira espessa cobria la muntanya cent metres per sobre nostre. Hem estat esperant per veure si escampava, però veient que no escampava, és bastant freqüent que la boira es quedi allà arrapada, hem optat per anar a fer un altre cim, el Turbó.

Aquest és més baix i està més allunyat de la carena dels tres mil. És un cim que recorda bastant al Cadí, per alçada i per terreny. Cap a les 10 del matí hem arribat a Viles del Turbó (1.437 m.) i hem deixat el cotxe a tocar de l'embotelladora. Des d'allà hem enfilat cap al coll. És una pujada fàcil i distreta que flanqueja un bosc per després, un cop es surt d'aquest, enfilar pel torrent directe al coll i des d'allà anar resseguint la carena. A certa alçada ja es deixen enrere tots els arbres i es va pujant en diagonal cap al Turbonet. Es volta aquest i seguint un recorregut que se sembla a una ferradura, s'enfila cap al cim. 

Dalt del cim el vent es feia notar més i ens hem hagut d'arrecerar rere unes roques, mirant cap a la vall. Rere nostre, els tres mil estaven encapotats i es feia difícil distingir-los.

De baixada hem pres un altre camí. Un corriol més directe que passa entremig del roquissar, amb més pendent i que davalla gairebé directe cap al poble. Ha estat una baixada franca, agafant diagonals ben marcades amb fites generoses. 

Si bé la intenció era anar a tancar la temporada d'esquí a la Maladeta, l'alternativa ha estat prou bona, sobretot perquè aquest cim és dels que són molt visibles. Molt abans de Benavarri, algú ens deia que fins i tot des de Lleida,  ja es veu la seva silueta imponent. Un penyal solitari que sembla que doni la benvinguda als excursionistes i que els repti a que el trepitgin.