En la tradició excursionista catalana, fer un 3000 és quelcom d'especial. Sempre t'hi trobes gent que s'estrena o bé que ja n'ha fet un munt, però tots ells, del cim estant, en parlen cofois i alegres i se senten feliços de poder assolir els sostres del país. Allà es passarà llista dels que s'han fet i dels que s'han intentat i després, mirant a l'horitzó, s'intentarà posar nom a tots els relleus que es veuen.
Avui, amb la Ferri, hem tornat de fer la Punta Alta, un 3014 m. Hem sortit des del refugi de Ventosa i Calvell, a tocar de la presa de Cavallers, a sobre de l'Estany Negre. És un refugi força acollidor des d'on al capvespre es pot veure pondre's el sol rere el Pa de Sucre i la Punta d'Harlé, a tocar dels Besiberris.
Tot i ser un lloc on cal caminar una estona per arribar-hi, diuen els cartells un parell d'hores des de l'aparcament, ara, amb la dèria dels Carros de Foc, és gairebé impossible trobar lloc al refugi, nosaltres hem hagut de dormir al terra del menjador. Es veu que si fas la volta entre refugis, ja t'ho reserven tot i amb la gran afecció que hi ha ara, s'omple de seguida. Per tant, als que fem cims, ens costa més trobar lloc, ja que només volem una nit a un refugi i som imprevisibles.
De bon matí, cap a les set, hem encarat el cim per l'Estany de la Roca i cal dir que fer-lo per aquest camí és força divertit, ja que et trobes amb una grimpada i algun pas de flanqueig de neu poc exposat, poca cosa però que li dóna un aire especial, un aire de tres mil.
En canvi la baixada l'hem fet cap a Cavallers pel Torrent de Comalesbienes, un roquissar llarg i dret, però que et permet arribar al cotxe en poca estona. Ara, al final els genolls treuen fum.
Per cert que des del cim es pot atalaiar el massís de la Maladeta i tots els cims principals del Parc Nacional d'Aigüestortes, una meravella de veure mentre fas un ganyip tranquil·lament.
De moment l'estiu no s'ha acabat i per tant, més endavant caurà un altre cim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada