Avui era un d'aquells dies esperats pels que ens agraden els animals. Avui Catalunya decidia sobre la continuïtat d'un espectacle arcaic i sàdic com són les curses de braus.
Molts arguments s'han esgrimit, tant en la defensa com en l'atac a la "festa", però malgrat tota la dialèctica desplegada, malgrat tots els arguments emprats, només una cosa canviarà. Només una certesa tindrem.
A partir del 2012, a Catalunya no es mataran més animals sota el nom de l'espectacle o la cultura, és igual. La realitat és aquesta, si no és que surten amb una llei estatal, per allò de demostrar-nos que som una colònia i només podem decidir minúcies i es passen pel forro - permeteu-me l'expressió - com fan sempre, tot allò que decideix Catalunya.
Ja ens ha avisat la Camacho que no acceptaran la voluntat del poble català i mirat així, jo no en dubto gens. Preparem-nos per una ofensiva, en tots els sentits, d'atac i ofensa, cap al poble català. Suposo que tots recordareu l'atac que van rebre les Canàries quan ho prohibiren, no? És clar que no, allà ni piularen. I doncs què us penseu, per a ells sí que és una qüestió d'identitat nacional i aquí és on perilla, no mar enllà.
Ara desplegaran la seva artilleria mediàtica i propagandística i rebrem, una altra vegada, per totes bandes, perquè som això, el seu sac de boxe. Quan no guanyen per la raó, fan sevir altres arguments, sabedors que l'estat vetlla per ell mateix, sense tenir en compte la voluntat de les parts, doncs aquestes són titelles a mercè d'un ens major, d'un ens suprem.
I segurament se'n sortiran. Juguen amb les seves regles, amb les seves baralles, les tenen marcades i el crupier és d'ells. Ara, ens deixen escollir el color de la taula, si paguem tota la festa.
Però no avancem esdeveniments. Temps al temps i a gaudir de la victòria momentània. Avui, arreu se'n parla, desenes de mitjans donen a conèixer la voluntat d'aquest racó de món anomenat Catalunya, tant a l'estranger: Al jazeera, CNN, New York Times, BBC, ABC, La Razón, ... com al nostre país: Avui, e-notícies, Regió 7, el periódico, L'Indépendant....
I si bé l'alegria és en general compartida, per qui no ho serà és pel nostre president, que ja ha dit que ha votat en contra per defensar la llibertat. Però jo em pregunto. La llibertat, de qui? Llibertat de què?
Quins nassos. A sobre els que no estem d'acord amb que es mati un animal públicament com a espectacle i lentament som els que no defensem la llibertat. Seran demagogs, hipòcrites i contorsionistes dels mots.
Si estar en contra de les corrides és estar en contra de la llibertat, jo m'hi apunto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada