Premiar la mediocritat

Ara passarem un parell de mesos ben distrets. S'han acabat els problemes. La crisi ja no existeix, tot va bé mentre el mundial avanci.
L'Estat, aquest mateix que fa retallades socials, ara premiarà a uns jugadors per fer la seva feina. Si guanyen el mundial, a més del sou, rebran la indecent quantitat de 600.000 € cadascun en concepte de prima, gairebé 14 milions entre tots. De l'entrenador no se'n diu res, però tenint un sou de més d'un milió d'euros a l'any, no sé si és millor no saber-ho.
Els meus dubtes però, sorgeixen quan veig que es premia a algú per fer la seva feina. Vaja, que un jugador cobra per jugar i se suposa que per guanyar, no? És com si a un carter li donessin una prima per portar les cartes a temps... bé, mal exemple, que el correu, com diu l'Ovidi, va com va.
Ara, la lectura que se'n pot fer també, és que aquests jugadors cobren per no fer res. Per passar l'estona i viatjar, i per tal de que facin la seva feina, no se'ls retira o se'ls condiciona el sou, no, se'ls afegeix un incentiu si treballen com cal. Dit d'una altra manera, en aquest cas l'estat premia la mediocritat.
Si ets mediocre vas fent, no cal que t'esforcis, tindràs el que et cal amb escreix, però si cal que es treballi bé, que facis la feina per la qual se't paga, ja se't donarà un incentiu, un caramelet, només faltaria.
Potser és, ben mirat, un preu mòdic a pagar per tal de desviar l'atenció i fer oblidar la crisi durant un breu espai de temps. Una inversió de salut pels dirigents, focs d'encenalls per tal d'emmascarar els problemes reals i amagar-los breument. Però un cop acabi el mundial, perquè tot s'acaba, seguirem en crisi i amb un forat a les arques de l'estat, aquestes on tan alegrement col·laborem, més gran si la de la menstruació guanya.