Pic de Peguera (2.982,7 m.)

Abans d'ahir vam anar amb la Gise a dormir a tocar de l'embassament de Sallente, a la vall Fosca, per ahir al matí, agafar el primer funicular que pujava cap a estany Gento. El vàrem agafar a les vuit i anava ben ple. 58 ànimes ensardinades en una pujada que dura uns 10 minuts. 

Un cop a dalt, vàrem agafar el Gr que puja cap al refugi de la Colomina. És un corriol ben fresat que va pujant fent ziga-zagues. En un moment donat ressegueix la via del carrilet, tot i que només uns quants metres. 

Un cop a l'alçada del refugi, vam vorejar l'estany de la Colomina direcció al refugi Josep Maria Blanch. Aquest tram segueix les marques dels carros de foc. Una volta per nou refugis. Després de l'estany de la Colomina vam vorejar l'estany de Mar. Quan l'estany no està massa ple es pot vorejar sense fer desnivell, però quan està ple, com estava ahir, has de remuntar un xic per trobar el corriol que el volta per dalt. 

Al final d'aquest vam passar pel pas de l'ós. Una pujada força dreta que va directe des de l'estany de Mar a un collet que hi ha just abans de l'estany de Saburó. 

Aquest estany estava força buit. Són estanys que estan connectats per sota i que fan pujar i baixar l'aigua segons els interessos per fer electricitat. De dia fan electricitat buidant-los i de nit els omplen fent remuntar l'aigua. És una de les primeres centrals reversibles que es va fer a l'estat. 

L'estany de Saburó estava molt buit. Allà ens vam aturar a esmorzar. 

El dia era bastant variable. Del sud entraven boires i núvols, que anaven tapant i destapant els cims. Des d'aquest ja vèiem el nostre objectiu. Ara tapat, ara destapat. 

Provant sort, vàrem decidir anar fins al coll de Peguera i allà, segons com veiéssim el cim, pujar. 

Un cop al coll, el cim es va destapar i vàrem decidir fer el pic de Peguera (2.982,7 m.). El primer tram és un sender que s'obre esgarrapant el pedregar tot fent esses, per un cop gairebé a dalt, encetar la grimpada. És una grimpada entre blocs grans i granítics, de bones preses i de bon agafar. Algun tram és un xic aeri, però seguint les fites, arribes al cim de manera fàcil. 

Després, baixant, vaig fer un fals cim que hi ha a tocar. 

A la baixada el dia es va anar tapant. Un boira espessa va cobrir el cim, tot i que ja no ens va atrapar. El que sí que ens va atrapar va ser, just abans de l'estany de Saburó, un petit ruixim, per després, tot seguit, sortir un sol ben lluent. 

Vam baixar fins al refugi on vàrem aturar-nos per dinar. Quan vam sortir d'aquest, cap a quarts de sis, estava ben emboirat i aquesta ja no ens va abandonar fins al funicular. 

Allà, de nou, tot ple, un munt d'ànimes ben oloroses i xafogoses, vàrem baixar fins a l'embassament de Sallente per prendre el cotxe.

Va ser una sortida ben bonica, per un paratge ben feréstec i especial.