dimarts, 1 de juny de 2021

Balandrau ( 2.585 m. ) i pantà de Sau

El proppassat 14 de maig em van operar del menisc. Un pim pam. Una operació ràpida i a fer un xic de repòs. De fet pensava que seria més llarg, que estaria temps a dic sec, però quatre dies després, ja em van dir que podia sortir amb bicicleta. I ho faig. Ho faig força. Per no rovellar-me. I fins i tot que podia caminar sense passar-me i és clar, a noces em convides, el dissabte, delerós, vaig anar al Balandrau. Quinze dies des del quiròfan. El cim ja l'he fet força cops, el conec i m'agrada i aprofitant que semblava que faria bon temps, santa innocència, hi vaig anar. Per la banda de Tregurà. Si no l'heu fet, val la pena. És molt senzill. Una catifa d'herba que va pujant, fent ziga-zagues fins al cim. Pots passar primer pel Font Lletera i després baixar al coll i pujar al Balandrau. Té bones vistes. Fins al cim trobes un parell de basses, algun cop les he trobat amb moltes vaques abeurant-se, l'altre dia no. Però les fotos que surten allà, gràcies als jocs de reflexes, són precioses.



Vaig començar a enfilar cap al cim. Ara amb bastons, per no forçar i tot i que el temps estava tapadot, vaig anar fent. A mig camí un parell de noies que demanaven si anava al Balandrau, tot assenyalant al Font Lletera. Res. Sí. Però no crec que hi arribi. Pel temps, ennuvolat i pel genoll, que cal fer bondat. Van fer mitja volta i adéu fins una altra.A la segona bassa ja començaven a caure quatre gotes. Unes passes més i després de sentir els primers trons, mitja volta que la muntanya sempre hi és i no cal jugar-se-la. A la baixada una cortina fina d'aigua anava caient, mentre la simfonia de trons anava sonant. Res de cim. Un xic moll. El genoll prou bé. Però content, molt content de veure que poc a poc, tot i que sembla que ràpidament, torno a poder trescar i em veig les orelles i sento que aquest estiu, potser, qui ho sap, podré tornar a fer alta muntanya.                                                                                              



L'endemà, per estirar un xic les cames, cap al pantà de Sau. Preciós. Una passejada vorejant el pantà per veure el monestir de Sant Pere de Casserres. Sortint des de Sant Martí ses Corts, un corriol que volta el pantà i a més de trobar diferents miradors, dóna a un parell de salts d'aigua. 
A aquest ritme, quan estigui a punt, em coneixeré molts racons de Catalunya.