diumenge, 4 d’abril de 2021

Pic de Certascan ( 2.853 m. ) i estany de Naorte


Divendres vam sortir de Calders amb el Marc direcció a Tavascan, a la vall de Cardós. Vàrem aparcar al pla de Boavi, passat el poble, cap a quarts de quatre. Amb els esquís i tot el material d'hivernals a l'esquena, vàrem enfilar direcció al refugi de Certascan ( 2.232 m. ). Des d'allà tot es veia molt pelat, poca neu i la que es veia, molt amunt. De fet, la neu començava a uns 2.000 metres. El pla està a uns 1.400 metres. 

Vàrem prendre el corriol que puja de dret cap al refugi, entre faigs i amb alguns narcisos traient el cap. És un camí que puja força, fent esses i amb força roques. Una pujada cansada però distreta. 

Cap als dos mil metres vàrem començar a trobar clapes de neu, però amb poca continuïtat i per tant, no ens vàrem poder calçar els esquís. Això sí, quan vàrem trobar una pala més ample, ja ens vàrem posar les botes d'esquí per caminar. De fet són botes d'esquí de muntanya, més aptes per caminar que les d'esquí alpí. En un dels ressalts un parell de cabirols ens miraren encuriosits, però al primer pas, varen fugir rabent. Mira si en són d'àgils aquestes bèsties. 



Així, entre clapes de neu i mirades furtives, vàrem arribar al refugi cap a quarts de set, just al moment de sopar i cap a les deu, a dormir. 

L'endemà ens vàrem llevar cap a les set i després d'esmorzar, amb un dia clar i radiant, ens vàrem calçar els esquís, direcció al pic de Certascan ( 2.853 m. ). El camí, bé, les traces, perquè a l'hivern els camins es desdibuixen i després segueixes traces sobre la neu, passava ran de llac. Tot i que vàrem veure uns que el creuaven pel mig. Nosaltres vàrem preferir vorejar-lo. 

Vàrem  anar seguint traces cap a la pala del coll que separa el Certascan del pic de Guerossos. La neu estava molt bé. Aquesta pala puja força. Al coll, força ventat, vàrem deixar els esquís. La neu era més discontínua i semblava que potser no podríem arribar amb esquís. 



Pujant per tartera i algun tram de cresta, deixant enrere alguna congesta, vàrem arribar a poc menys de vint metres del cim, però a mesura que pujàvem, la boira, que havia anat apareixent, s'espessia. De fet, durant una estona, no vèiem res i entre la neu i la boira, tot es desdibuixava. Ens vàrem esperar una estona, ja que bufava el vent, a veure si marxava. Però vint minuts més tard, gelats i encara emboirats, vàrem decidir tirar avall. Desfer el camí cap al refugi. La boira sempre present, però l'esquiada va ser molt divertida. La neu estava en bones condicions. El fet de tenir el dia tapat, feia que aquesta no es fongués pel sol i estava un xic gelada fent que fos més divertida l'esquiada.


Vàrem arribar al refugi a l'hora de dinar. Al cim, la boira enganxada tot el dia. Després, a fer vida de refugi. Jugar a cartes, escacs, llegir, xerrar amb la gent, amb el guarda, escoltar converses, sortir a veure les vistes... Gaudir d'aquesta estona amb l'amic i del temps. Un temps que s'alenteix i et convida a fruir-lo. 

L'endemà, avui, hem decidit, en comptes de tornar per on havíem pujat, anar fins al estany de Naorte. El camí surt del refugi i seguint gairebé sempre la mateixa cota, direcció sud-oest, arriba a aquest estany, des d'on volíem agafar la pista que baixa fins on teníem el cotxe. El guarda ens ho desaconsellava, ja que ens deia que de neu en trobaríem a les canals, però fora d'aquestes poca. Tot i això, les ganes de canviar de recorregut i gaudir d'unes vistes espectaculars de la Pica, el Sotllo i totes les muntanyes que ens atalaiaven des de l'altra banda de la vall, ens ha fet decidir. Hem anat seguint unes traces i amb l'ajut del Windmaps hem pogut arribar a Naorte prou bé. Això sí, calçant-nos i descalçant-nos els esquí de tant en tant. Des de Naorte, per aprofitar la darrera baixada, hem cercat una pala de neu i sabent que el camí passava dos-cents metres per sota, ens hi hem llençat i quan ha acabat la neu, esquís i botes a l'esquena, calçats amb vambes i anar baixant pel mig del bosc fins a la pista. Després, uns deu quilòmetres de pista fins el cotxe.


Ha estat una sortida fantàstica. Amb bona companyia. Un lloc espectacular. Poca neu però prou per poder esquiar un xic. D'aquelles que et fan gaudir de l'alta muntanya. Qui sap si serà la darrera de la temporada, però poder gaudir de nou d'aquestes sensacions, és especial. 

Per veure més fotos, cliqueu aquí. 

  

Cap comentari: