dijous, 24 de juny de 2021

A reveure Vall de Néspola

Dimarts vam fer la festa de final de curs de Mura. Una festa molt especial, perquè a més d'acomiadar-nos dels infants de sisè que van a l'institut, em vaig acomiadar de la meva etapa a l'escola. Després d'una dècada a Mura, me'n vaig al meu poble a construir escola. Els motius, varis, les ganes, moltes. Ara bé, deixar l'escola de Mura ha estat una decisió que m'ha pres moltes hores de son. Una de les decisions més difícils que he hagut de prendre darrerament.
Hi vaig arribar quan hi havia menys de vint infants a tota l'escola i les aules eren dues sales de l'Ajuntament, que no es comunicaven per dins, sinó que havies de sortir al carrer i voltar l'edifici per parlar amb l'altra mestra. Durant aquests anys hem anat construint escola, convertint una escola plena d'incerteses, en una escola de referència. Una escola innovadora, bonica, oberta, respectuosa i acollidora. Una escola que exporta la seva manera de fer. No fa massa vàrem fer una ponència a València, mostrant l'escola.
Allà hi he passat moments de totes menes. Alguns de molt feliços, altres de molt complicats. Però la valoració general ha estat que ha valgut la pena. Dimarts, a la festa, em vaig emocionar. D'entrada perquè les mestres de Mura em van fer un escrit, que van llegir en públic, preciós. Emocionant. Sabia que érem un gran equip i ho vaig veure de nou. Després, en un moment donat, em vaig trobar envoltat per molts infants abraçant-me, fosos en una abraçada gegant. I de sorpresa en sorpresa. Des de l'Ajuntament em van fer un reconeixement i tot seguit, i de nou espontàniament, una abraçada col·lectiva amb les famílies. Qui pot aguantar sense emocionar-se amb tot això? Jo no. 
I de fet, en parlo, més que per dir de mi, és per mostrar l'escola que deixo. Una escola afectuosa, una escola formada per unes persones especials, úniques, capaces de donar afecte i celebrar l'alegria dels altres. Sé que la meva partença no els agrada, però a l'hora sé que se n'alegren per mi i ho vaig sentir. Els vaig sentir. Les famílies de Mura són famílies molt potents. Famílies implicades en l'educació que s'arremanguen i col·laboren en tot i en general, donen confiança a l'equip de mestres. Quina meravella de comunitat! 
Em va emocionar veure la comunitat educativa de Mura allà, tots junts, fent escola. Tothom al mateix nivell, tothom veient-se part de quelcom, de l'escola. I marxar així, sentint-se estimat, és un motiu d'alegria, perquè veus que totes les hores destinades, tot l'amor avocat, tots els mal de caps viscuts, prenen sentit. Només puc estar agraït amb aquesta comunitat, amb tots i totes, fins i tot amb aquelles persones que han estat més crítiques, perquè gràcies a tot, he crescut tant personalment com professional. He après molt. M'han ensenyat molt i me'n vaig amb una motxilla plena de records bonics i aprenentatges de vida. 
 Moltes gràcies amics i amigues de Mura, sou molt grans!