diumenge, 14 de març de 2021

Tempus fugit

Març, 14. 
3,14.
Pi.
Avui és el dia. També fa anys que va néixer Albert Einstein i que va morir Stephen Hawking. Però per a mi és un dia important perquè és el dia que va néixer el meu primer fill. Just traspassàvem la franja horària que indicava que un nou dia començava, 8 minuts encetat el dia catorze, i ell treia el cap. Obria uns ulls afamats de descobertes en una sala de parts plena. Moltes hores hi portàvem. Plorava desconsolat i només sentir la meva veu, es calmà i em cercà amb la mirada. I ens miràrem i a partir d'aquell dia ho vaig tenir clar, aquell petit ésser passava a ser el més important de la meva vida. I poc a poc ha anat creixent. 12 voltes al sol portem ara. Dotze voltes amb la mirada encara encuriosida i un somriure captivador als llavis. 
Molt et diuen de ser pare, t'expliquen mil i una cosa, però només quan ho ets, veus que tot allò que et deien es queda curt. Molt curt. L'emoció et desborda. La felicitat t'aclapara. Les pors, et tenallen, perquè ho vols tot per ell, el vols tot. 
L'any vinent comença l'institut. què dic l'any vinent, d'aquí uns mesos. L'adolescència ja té edat, des de que van canviar l'entrada a l'institut, van marcar el pas a l'adolescència i es fan grans de cop. 
Durant aquests anys hem compartit escola. He estat doblement afortunat. Acompanyant-lo a casa i veient-lo créixer a l'escola. Hem teixit moltes complicitats. Hem viscut moltes coses junts i més que en viurem, però sabedor que tot s'acaba, perquè creix, aprofito els darrers glops plegats. Perquè poc a poc comença a volar, com cal i em sento cofoi de veure'l segur i feliç. Temptejant amb unes ales fortes i grans que es va descobrint. 
Sóc d'aquells que intenta ser-hi però no ser-hi. Sempre en un segon terme i segurament, per ell, potser no ho hauré aconseguit. Però em sento molt feliç del fill que tinc. Dels fills que tinc. Segur que tots els pares pensen el mateix, però no per això deixes de sentir-te únic, afortunat i cada dia que el miro, quan el desperto de bon matí i em somriu, perquè té un bon despertar, el cor se m'eixampla. M'encanta el seu somriure trapella, les seves bromes pensades, el seu geni ferreny, la seva innocència adorable. 
Avui fa anys i amb ell, faig anys jo, perquè hi ha un abans i un després, i el després, és preciós. 
 

2 comentaris:

Eladi ha dit...

Preciosa descripció. Gràcies per compartir-la i per molts anys!!

Sergi ha dit...

Moltes gràcies!!!!