Ser mestre en temps de confinament

Doncs no. No estàvem preparats per això. De fet, de treballar des de casa sí que n'havíem parlat, però de fer escola des de casa, gens. Una cosa és fer reunions de mestres, que ja en fem, compartir documents o altres tasques entre el claustre, això sí que en sabem, però fer escola pels infants a distància, no. Sobretot perquè l'escola que tenim en ment, no és una escola que prioritzi els resultats, sinó el procés, el camí que es va fent, els petits canvis que van sorgint. A més, hem anat construint una escola basada en els interessos dels infants i per això cal ser-hi, cal acompanyar-los i escoltar-los i a partir d'allò que demanen o deixen entreveure, crear propostes i així, des de la distància, es fa més difícil, perquè a l'escola hi som presents en tot moment i quan cal que hi siguem, ens fem més visibles, mentre que en d'altres moments podem passar més desapercebuts.
Ja des de l'inici del confinament, vàrem crear un espai virtual on posar-hi propostes, reptes pels infants, intentant que fossin engrescadors. Amb alguns sí que hi arribem, amb d'altres no tant. De fet, hi ha famílies que fan propostes pel seu compte i benvingut sigui, perquè en aquest moment extraordinari, el que menys volem, és afegir pressió a les famílies. Hi hem de ser, hem d'acompanyar i facilitar tot allò que puguem, però sense posar uns terminis que podrien augmentar l'angoixa de les famílies. La prioritat és el benestar d'aquestes i això també passa per respectar la calma familiar, sense exigències en un moment tan intens per a tothom.
Una de les coses que vàrem veure que millor anava, eren les assemblees virtuals, en línia, perquè un altre dels pilars de l'escola és la relació entre els diferents membres de la comunitat.
La primera fou màgica. Després de dies sense veure'ns, trobar-se ni que només fos per pantalla, va ser molt emotiu. Màgic. Molts silencis, però silencis carregats de contingut i amb unes mirades plenes d'afecte i enyorança. Ara ja ho hem establert i setmanalment, fins i tot per setmana santa van voler trobar-se, ens veiem i xerrem. Gairebé sempre hi som tots. És una cita ben marcada al calendari i que ens va bé a tots el fet de compartir la realitat de cadascú.
L'altra iniciativa que hem pres, ha estat fer videotrucades setmanals a tots els infants. Ells poden triar dies i horaris segons una proposta i el mestre amb qui volen parlar. Si els cal més dies, també en busquem. D'aquesta manera podem fer un seguiment més individualitzat i mostrar-els-hi que hi som, escoltar-los i saber d'ells. A vegades només els cal veure's amb aquell referent que tenien al costat cada dia, escoltant-los, animant-los perquè es sentin millor.
Quan acabi aquest calvari, tot i que hi ha molts adults que es pensen que estan perdent un curs, caldrà explicar-els-hi que no és així. Aquest any pels infants serà un gran any d'aprenentatges i no em refereixo a nivell de continguts curriculars, ni a tasques domèstiques, que segur que d'una manera o altra ho serà, sinó que serà un any d'enriquiment personal, perquè ens coneixerem més, coneixerem més les persones del nostre entorn, a nosaltres mateixos i segur que aprendrem a valorar més les coses senzilles, com la importància de compartir moments amb els éssers estimats, trepitjar la terra, sentir l'aire a la cara, anar a l'escola, córrer sense límits, jugar amb els amics, anar a comprar, abraçar-nos, escoltar-nos... Hi haurà un abans i un després.