Nus. Així ens volen!

Potser només em passa a mi, potser només m'estranya a mi veure militars al capdavant d'aquesta crisis. Veig que a les rodes de premsa, sovint hi surten guerrers, però no dels guerrers que ara ens calen, els del dia a dia que es lleven d'hora per poder servir a la gent productes de primera necessitat i tenir cura de la seva salut, no, guerrers de fireta. Caricatures plenes de xapes que usen un llenguatge bèl·lic d'enzes i per a enzes. Personatges en color d'una època en blanc i negre.
L'altre dia, un helicòpter de la Guàrdia civil va aturar a una dona al camp mentre passejava el seu gos.També vam veure militars desfilant pel carrer al so de l'himne espanyol, capellans traient el sant Crist a passejar o bé polítics de partit buits d'autocrítica defensant el partit per sobre de tot i ara, per si encara no en tinguéssim prou, podran rastrejar les senyals del mòbil per poder determinar que tothom estigui a casa ben confinat.
Benvinguts al gran germà!
Bé, entenc que cal fer un confinament dur. Que no es pot sortir, però també entenc que en aquesta bugada estem perdent molts llençols.
Un, la llibertat. Una llibertat que ha costat molt de guanyar.
L'altre, els infants, els grans oblidats. Se'ns ha dit fins a l'avorriment, que ells no són població de risc en quant a emmalaltir, però sí com a transmissors. Són les víctimes col·laterals. Són els que pateixen el confinament més estricte, arreu i a tothora, més que els animals de companyia i se'n queixa un que té gos... i fills.
Penso, i aquí ja no és cosa meva com gestionar-ho, que hi ha molts savis al capdavant que es dediquen a gestionar en el seu dia a dia, polítics vull dir i ara no tenen massa feina perquè poc gestionen, i per tant, potser podrien trobar la manera perquè els infants poguessin sortir ni que fos unes estones a la setmana. Això sí, tenint en compte cada realitat ja que no som un país uniforme, perquè sinó, el preu que pagarem com a societat, un cop puguem sortir tots, serà encara més alt pel fet d'haver tingut infants tancats durant setmanes o mesos.
Ara, el que sí que queda clar, és que la retallada de llibertats actual és immensa i esperem que un cop passi, quan passi, puguem tornar enrere i recuperar els drets perduts amb la mateixa facilitat que hem perdut llibertats i amb el mateix entusiasme i capteniment de tothom, però a dia d'avui, estem nus i nus ens teniu.