dissabte, 6 de juliol del 2019

Gra de Fajol petit ( 2.567 m. ) i Gra de Fajol gran ( 2.714 m. )


Avui, amb l'Oriol, hem anat cap a Vallter. No hem arribat a dalt, hem aparcat al Pla de la Molina, a uns 1.560 m. d'alçada, a un revolt molt pronunciat, on comença la pujada.
Des d'allà surt el GR-11 que puja cap al refugi d'Ull de Ter. Tot i això, uns metres més endavant, el camí es bifurca i creuant el riu, hem pujat cap al Coma de l'Orri.



El camí va al costat del riu, al principi enmig del bosc, però poc a poc es van deixant els arbres enrere fins que ja no en queden. No hem acabat d'arribar al coll del Coma de l'Orri. Abans, hem pujat directes pel torrent de la font de la Joça que puja directe al Gra de Fajol petit ( 2.567 m.). A l'hivern es veuen traces que pugen, avui però no es veia res. De fet hem anat pujant entre tarteres i trossos d'herba, fins al coll dels Fajol. Seguint la carena hem pujat fins al petit. A dalt bufava un xic de vent, prou agradable per dissimular el sol que picava.
Després, carenejant, hem pujat fins al Gra de Fajol Gran ( 2.7014 m.). Per pujar es pren un corriol costerut que serpenteja entre roques.
Des de dalt hi ha unes vistes fantàstiques. Al davant, amb la corrua de gent que hi puja, el Bastiments. A l'esquerra, el Pastuira i el Coma de l'Orri, gairebé oblidats. A la dreta, al peu dels cims l'estació d'esquí i el Pic de la Dona.





Un cop hem menjat, hem baixat directes. Per la pala que surt del cim i primer seguint un corriol però que de seguida es perd i es baixa de dret, cap a sota el coll de la Marrana, cap a les pistes.
Des d'allà hem enganxat el GR-11 que passa pel refugi i després cap al pla dels Hospitalets i ran de riu va baixant per les Marrades fins arribar de nou al Pla de la Molina, on teníem el cotxe.


Allà ens hem refrescat, bé, banyat i un cop refets, amb més de 1.200 m. de desnivell a les cames, hem marxat cap a dinar, que el teníem ben guanyat.

2 comentaris:

Sergi ha dit...

L'any passat vam fer l'Olla de Vallter dormint al refugi d'Ull de Ter. El Gra de Fajol Gran va ser el primer pic que vam pujar, des del Coll de la Marrana. Vam obviar el Petit que ens va semblar més complicat, però amb la teva explicació no sembla que n'hi hagi per tant!

Sergi ha dit...

De fet jo també m'ho pensava. I no és gens difícil.