La força d'un poble

La muntanya és la meva passió. He fet molts cims i tot i que gairebé sempre he gaudit molt, algun cop o altre he patit. Un cop perquè vàrem fer el Pedraforca una colla nombrosa i estava nevat. No anàvem ben equipats i com més pujàvem pel Verdet, més es complicavs la cosa. Un altre cop fent una cresta molt aèria o bé un llom molt escarpat.  Un altre cop fent els Tubs de Gerbats. Un pas molt inclinat amb una gran caiguda. Un altre cop escalant, a mitja agulla, veient que no acabaves de trobar el pas i així moltes més anècdotes. Moments en que has sentit el perill a tocar i que per un motiu o altre, no acaba passant res i us en sortiu bé.
Ara bé, aquells moments en que et trobes cara a cara amb la por, que notes les polsacions accelerades i la boca se t'asseca, descobreixes una afinitat amb els companys que estan amb tu i vas establint uns vincles. Una complicitat que us fa sentir molt propers.
El passat u d'octubre em va passar quelcom de semblant.
Arribaven notícies de molts pobles on la policia apallissava a la gent que estava a punt de votar. Entraven sense contemplacions i repartien a tort i a dret. A mesura que el dia avançava la possibilitat que ens passés augmentava. Anàvem sentint com havien anat a molts pobles del voltant i és clar, la lògica ens feia pensar que aviat ens tocaria.
Va haver-hi un parell de cops que ens digueren que venien i molts del poble, d'aquells que coneixes però són més saludats que no pas amics, ens possàrem ran de porta, espatlla contra espatlla i aquell moment de por col.lectiva, de neguit compartit, fou com quan vas a la muntanya i pot passar quelcom. Estableixes un vincle amb aquells que passen el mateix i et sents molt proper a ells i sents que un vincle, un fil invisible us uneix i la seva determinació a lluitar per allò que tu també estàs disposat a lluitar, us fa propers. Us fa còmplices i us uneix.
Les pallisses de la policia, més que dividir-nos com a poble, ens va unir més i diferències anteriors, es van anar desdibuixant enfront l'amenaça comuna.