Un cop al coll, vàrem baixar cap als estanys. Feia vent i els núvols corrien força, tot i que el sol anava mostrant-se de tant en tant. El camí és molt fresat, ja que és un indret molt freqüentat, sobretot a partir del migdia, que s'omple a vessar, faci el temps que faci.
Pel camí vàrem trobar cavalls i vaques. Uns animals tan avesats a la companyia que ni s'immuten quan veuen gent, a diferència de les marmotes, que se senten però no es veuen.
El primer llac no el vàrem anar a veure, vàrem començar pel segon, el del "mig", un gran llac que fa la delícia de certs pescadors, que aliens a la gent que passa, llencen la canya i, cosa estranya, pesquen. A l'extrem d'aquest llac, per creuar el riu que baixa, hi ha un pont de fusta fet de travessers. Passat aquest llac vàrem anar al tercer, el més gran, el "De més amunt" i que està a la falda de la muntanya, envoltat pel Pic de Tristaina i el de l'Estany Forcat.
És una excursió molt agradable, força planera i que gaudeix d'unes vistes molt maques, molt recomanable per anar-hi amb nens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada