Per quan serà, senyor Adelson?

Fa una mica de pena. És com aquell gos de Pàvlov a qui li donaren un tros de carn tot fent sonar la campaneta i des d'aleshores, cada cop que sonava la campana, salivejava que feia feredat. Sí senyor. Des de fa dies la campaneta és Eurovegas i el gos, el president o els convergents per extensió. I potser no cal ni campaneta. Només amb el gest d'agafar l'instrument ja bavegen. Ja salten. Primer els fan ballar el paraigües dient que decidiran al gener, després cap al juny, més endavant cap al setembre i a cada data nova, una reunió. Un àpat i una visita d'obres. Mentrestant a cada bugada un serrell que es tanca o potser una cessió de més, vés a saber. Aprofiten la nostra rivalitat amb els espanyols per treure'n beneficis. També és cert, i crec que no passa per alt a la majoria, que Madrid guanyarà sigui com sigui si realment el vol tenir. Perquè o es queda amb el projecte o bé gran part dels ingressos via impostos. Això sí que és jugar a cavall guanyador. I no serà amb aquesta carta, saber-se'n guanyador, que entra en aquest mercadeig per fúmer encara més Catalunya? No ho sé pas, però desconfio.
I a mesura que es va desgranant el projecte -opac, obscur, silenciat, misteriós-, sembla que cada cop és menys fantàstic. Però tampoc en sabem gaire. De moment que als pagesos a qui expropiaran la terra els la pagaran a preu regalat. A preu agrari i després, pati, patam, passarà a urbanitzable i hi construiran un megacomplexe. Però és clar, és pel bé del país. Es veu que hi ha milions d'euros en joc, centenars de milers de llocs de feina i no sé quines quantitats marejadores més. Però el que és inevitable és la sensació de vergonya aliena de veure com aquesta espècie de Torrebruno ianqui va fent anar al seu ritme el president i per extensió a tot el país. Benvingut Mister Sheldon! Més dignitat, senyor president!
Ara diu en Sheldon, fa tan temps que en sentim a parlar que em permeto tutejar-lo, que els calen més inversors. Bancs. Ostres tu. On era els darrers anys? Que no ho sap que en aquest país els bancs ens han fotut?  Fa uns mesos ho tenia tot per començar, ara li falten diners. I mentrestant sabem que a la seva dona li encanta Barcelona. Gran motiu de decisió. Segurament ja ha rebut un bon ram de flors i quatre caixes de bombons del Departament d'Igualtat amb imatges de Gaudí. Però ja se sap, els nostres governants només tenen orelles pels de fora. Van a la seva. Tot i que cada cop més hi ha gent que no vol aquest projecte. Però ells són impermeables. Són superiors. Tenen la veritat. Són mags.