dissabte, 8 de maig del 2010

1 x 1 = 0?

Educat 1 x 1 és un projecte que pretén que a totes les aules del país, a la llarga, hi hagi un ordinador per alumne. És un projecte ambiciós, un projecte que pretén canviar els llibres de text en format paper per llibres de text digitals. Modernitzar les aules amb pissarres digitals tot fent entrar les TIC ( Tecnologies de la Informació i Comunicació ) per la porta gran.
Aquest projecte, que tot just està a les beceroles, pot ser molt interessant. Pot aportar molts aspectes positius, sempre que no perdem el nord i que els professionals estiguin ben formats.
D'entrada hi ha uns compromisos per poder participar en el projecte. Un és que s'ha de garantir que un mínim del 60 % de les matèries es faran amb ordinador i per tant, així s'especifica, amb llibre de text digital. A més a més s'ha de garantir també que es faran servir els quadernets digitals. Així doncs, mentre a certes escoles es tendeix a la progressiva disminució de llibres de text per l'aposta d'una docència més adaptada a cada entorn, significativa i vivencial, des del departament es creu indicat tornar al llibre de text i al treball sistemàtic i uniforme arreu.
Veig, i suposo que molts professionals també, que aquells que han decidit deixar el llibre de text fan una aposta clara per la innovació, per la proximitat i per la motivació de cara els infants. Treballar sense llibres sovint és més complexe, ja que la programació la fa el docent a partir de diferents fonts i segons els infants que té al davant. El llibre de text pot convertir-se en l'únic guió o fins i tot en el paper a seguir fil per randa, deixant de banda allò que passa a dins de l'aula.
Possiblement l'obligatorietat d'usar llibres de text digitals, dels quals les famílies hauran de pagar les llicències, deu ser un pacte amb les editorials per ajudar a finançar una part d'aquesta despesa, no tota, perquè una part l'assumirà de nou la família. Bé, si sou catalans, perquè si sou d'Extremadura, Aragó o qualsevol altre regió de l'Estat, no haureu de pagar res. Ja sabeu, cornuts i pagar el beure.
Deixant de banda qüestions econòmiques crec que digitalitzar les aules és important, interessant i bàsic, però compte, que no ens passi que tornem a la classe magistral però amb una ordinador al davant. Cal tenir clar com s'ha de fer per tal de que no acabem corrent molt per fer la fotografia i a l'hora de la veritat, el fracàs escolar existent segueixi sent el mateix.
Jo apostaria per una convivència entre els diferents mètodes i per tant, d'entrada no en compraria per a tothom. Jo apostaria, ara que les aules d'informàtica ja estan consolidades així com la presència d'ordinadors a moltes aules ordinàries, en un model on progressivament vagi augmentant el temps d'ús de l'ordinador, però sense passar per aquest tot o res.
Ara que ja hi ha garantides a les escoles unes hores d'informàtica, ara que ja les tenim, podríem anar-les augmentant, augmentant el nombre d'ordinadors, portàtils si cal, per escola, de manera que a la llarga - i em refereixo amb alguns anys - s'acabés a primària amb una gran part de la franja horària usant ordinador, no tota. I per descomptat potser caldria assegurar-se l'èxit abans de fer comprar a les famílies un ordinador, no haurien de ser els conillets d'índies de les inspiracions dels tècnics del departament. Cal garantir l'eficàcia del sistema abans de institucionalitzar-lo.
I del tema dels llibres de text digitals, crec que hauria de ser optatiu, ja que com en tot, si el docent vol, pot trobar material arreu, gratuït i de qualitat.

1 comentari:

Eladi Martínez ha dit...

Totalment d'acord amb tu, Sergi. Em sembla que ens posaríem d'acord.

Digitalitzar les aules en el sentit de donar més possibilitats i recursos als mestres per adaptar millor l'ensenyament a les característiques dels alumnes i de la pròpia realitat seria COLLONUT.

Posar ordinadors a les classes per fer "el de sempre" però digital i, a més a més, lligats de mans quan als continguts a seleccionar (per poder deixar calentes les butxaques de les editorials que es conxorxin amb l'administració) DESTREMPA força.

Caldrà resistir els cants de sirena i tenir clar què volem per poder esperar a fer el canvi de la manera que ens interessi i amb els mitjans que ens interessi. Fer una revolució potser més paulatina, però també més reflexionada i més lúcida.
En serem capaços??

Eladi