dijous, 25 de febrer del 2010

Salvat per tots

País petit però amb imaginació, Catalunya sempre ha sabut buscar la distracció arreu. Jocs, cantarelles i refranys per aprendre de petits, es continuen ja de grans.
Per exemple ahir, que va començar una altra partida de cuita a amagar, d'aquelles de grans. S'ha allargat fins avui i encara que no se sap qui ha estat el guanyador, aviat ho veurem. Temps al temps.
Alguns són poc destres i els troben de seguida, per tant a seure i a esperar. D'altres, hàbils com una guilla, saben camuflar-se amb el medi, es mimetitzen amb l'entorn i no hi ha qui els trobi. Són uns mestres de la desaparició. Sort que al final es fa el recompte, no els deixéssim tancats a l'hemicicle, i es passen comptes. A cadascú el què és seu i si s'han sabut amagar molt bé, encara que haurien de cobrar més, 60.000 € com tothom. Siguem igualitaris. Guanyar la partida és un èxit moral, no econòmic.



Podeu veure els diferents guanyadors d'altres partides... bé, no els trobareu però és perquè s'amaguen molt bé ( plens ) que sinó... i malgrat això, mai alcen la veu reclamant el trofeu just de vencedors. L'únic que es queixa és el Benach, sovint sol allà dalt, però ja se sap, li ha tocat parar.