A punt d'enlairar-se

Una marieta a Calders

Uns dies de vacances que ens vindran bé per reposar i recarregar les piles. Aturem-nos i observem des de la nostra atalaia el camí que anem deixant enrera, per d'aquí uns dies posar-nos-hi de nou plens de vitalitat i energia.

Qualsevol dia...

Qualsevol dia, si voleu fer-vos mala sang, només cal que feu un tomb per les principals capçaleres dels diaris d'arreu i busqueu que se'n diu del vostre país. Probablement les notícies que trobareu seran d'aquest estil que he seleccionat, sense gaire dificultat, sigui dit de passada.
Avui, per exemple, surten diferents notícies que, si bé a algunes no només parlen de Catalunya, si que si les mireu de prop, veureu que ens afecten i molt. És veritat que un parell de notícies són més antigues, perdoneu-me la gosadia, però no me n'he sabut estar de posar la cirereta al pastís.
Veureu que alguns diaris no són del què en diríem de l'òrbita nacional catalana - Mayor Oreja diria de tendències terroristes evidents - i per tant, per aquells més incrèduls estatals, potser sí que en faran més cabal.
Deien avui...

A la Comissió hi treballen 2.500 traductors i la factura puja a 300 milions d’euros anuals. Al Parlament Europeu, una tercera part dels seus 6.200 treballadors són intèrprets, la qual cosa representa 167 milions en sous cada any. D’aquests, només un es dedica a traduir al català i la Comissió el farà fora aquest 31 de juliol. ( Diari Avui, 29 de març )

Las fricciones en las deliberaciones y reuniones informales mantenidas en los últimos meses se habrían centrado casi siempre en cuestiones técnicas y otros aspectos relacionados, por ejemplo, con los «símbolos nacionales», vinculados a la declaración que se hace en el preámbulo del Estatuto respecto del carácter de Cataluña como nación.( ABC, 29 de març )

... el concepte de Catalunya com a nació recollit al preàmbul (sense valor jurídic) podria ser respectat per la sentència, que tot i això remarcaria que l'única nació és l'espanyola, segons recull la Constitució. ( Nació digital.cat, 29 de març )

El diari ABC considerava "impertinente" utilitzar el català al bàndol 'nacional' durant la Guerra Civil i manifestava que "apoyándonos en esta realidad hemos exhortado cien veces -reconocemos qué con escaso éxito- a muchos de los catalanes que viven acogidos a la fraternal hospitalidad de sus compatriotas de las demás regiones para que suspendan, por lo menos mientras viven entre nosostros, el uso descarado y provocativo de un dialecto, que en estos momentos y en la España nacional es de todo punto impertinente usar en público". ( e-notícies.cat, 29 de març )

La distribució de les llicències ha permès la irrupció de grups de comunicació espanyols, que fins ara tenien un pes petit en la televisió local del país. En conjunt aquests grups tenen una quarta part de les llicències de TDT local als Països Catalans. ( Media.cat, 26 de març )

La vaga de treballadors d'Abertis ha servit per demostrar que es pot circular amb més fluïdesa per les autopistes. ( El Punt, 29 de març )



What major film producers, including American majors, have told the government here is that they fear, in addition to the additional cost, a possible knock-on effect. “They fear that Galicia or the Basque countries, or even the Bretons or Corsica, in France, could be next,” said Joan Antoni Gonzáles, 61, who is secretary general of Catalonia’s Federation of Audiovisual Producers, which last year broke away from Spain’s national organization. ( The New York Times, 10 de març )

Per acabar, us recomano el documental "Víctimas del catalán" un pseudoreportatge esperpèntic on a través del recurs "retalla i enganxa" es munta una realitat a mida per fer un reportatge corprenedor i alarmista.
Ara bé, el problema no és dels que vivim a Catalunya, que coneixem la realitat i sabem que el castellà ni està en perill ni ho volem, ans al contrari, sinó pels de fora, que gràcies al discurs victimista i catastròfic del reportatge es poden emportar una imatge de terra inhòspita i salvatge del nostre país, on tot el què no sigui català és atacat i on hi ha una dictadura estil feixista franquista.
Moltes de les acusacions que fan, si us hi fixeu i canvieu Catalunya per Espanya i català per castellà, no s'aguantarien per enlloc si parléssim de la meseta, ho veurien com un cosa lògica i normal, però és clar, parlen des del punt de vista de territori ocupat i per tant de ciutadans de segona.
Aleshores, davant d'aquests reportatges i la mentalitat que se'n desprèn, em pregunto si no hauríem de ser allò a què ens condemnen, ja que almenys, a més de donar-els-hi la raó, tindríem un país normal i el menyspreu al qual estem acostumats, tindria una recompensa tangible.

Dades sol·licitades...

A l'atenció d'en Jaime Mayor Oreja,

Senyor, prengui nota, si us plau...

Adreça: Av. España 665

Ciutat: Santiago

Regió: Región Metropolitana de Santiago

Telèfon: (2) 689 4718

Fax: (2) 689 4718

Per a més informació cliqui aquí.

Gràcies i a cuidar-se.

Parelles... lingüístiques?

No em quedaré sense arguments? No hi haurà un dia en què no sabré massa què dir sobre les agressions a la llengua? Doncs bé, sembla ser que no. No s'acaba una polèmica que en surt una altra. Ara, la darrera, d'uns enciams, dels pocs que queden... o massa hauria de dir.
Bé doncs, sembla ser que tot passà amb una parella de Guàrdies Civils. Ells bé que vetllen per naltros allà a l'aeroport, no fos cas que prenguéssim mal, però ves per on, hi ha qui els falta al respecte i no els entén.
Em refereixo als seus raonaments i arguments, no la llengua, que aquí també la parlem, l'altra, no ells.
Per cert que fa temps que em vaig adonar que els monolingües, sí senyors, no facin aquesta cara, es veu que encara en queden per aquest món, sempre han pensat que això de parlar més d'una llengua és per fotre o per fanfarronejar, ves sinó, qui malgastaria tanta energia podent parlar només el castellà? Doncs bé, això, que si en sabem més d'una, doncs faves comptades, parlem la de tots... bé, la seva, que hauria de ser-ho. Però no. Ara resulta que una dona, Àngels es diu, sembla ser que s'entossudí a mantenir la llengua, l'altra, la catalana, com si no pogués baixar del burro i mostrar educació i deferència. Serà radical! Serà irrespectuosa!
Maleducada, home, maleducada! Que quan parlen els grans cal acotar les orelles, remenar la cua i deixar-se trepitjar,sí senyora.
Per sort però, tenim funcionaris que vetllen pel bon funcionament de la societat i denúncia en mà, judici al canto, l'Àngels, perillosa persona, pitjor ciutadana, pagarà 200 € més les costes del judici per aquest estirabot identitari. Només faltaria! Que aquest judici és primordial, és preferent. I la benemèrita, benaurada de mèrits, seguirà treballant pel què cal, per tocar allò que no sona als catalans, què sinó?
Avui, mitjans variats, un cop sabuda la sanció volien proposar que se'ls proporcionés una parella lingüística, però veient la reticència d'aquests a desfer-se de l'actual, es proposarà que els diners es destinin a la seva formació. El dubte és si es farà servir per classes particulars de català o bé pel graduat, que triïn.
Els ho demanarem... bé, pediremos, disculpen, i allà ells.

I són aquí, i són aquí... els catalans

Després de l'èxit d'enguany - va per tu Carod - de tres grans clubs catalans, a saber l'USAP, el Barça i els Dragons, la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà ha creat una Petita Guia pels afeccionats nord-catalans.
Aquesta guia és un projecte de sensibilització vers la llengua catalana a través de l'esport. A la primera fase es repartirà entre els afeccionats aquest llibret de 36 pàgines, bilingüe, amb la història, les dades i altres informacions de cada club a més d'una presentació de la llengua i cultura catalana.
Més endavant, un jingle creat per Gerard Jacquet a partir del " I són aquí, i són aquí els catalans... ", cançó originària francesa usada per animar als nostres jugadors, serà difós als estadis i pels mitjans de comunicació, per tal d'escampar-ne la versió en català.
És una iniciativa que pretén fer servir l'esport i l'èxit d'aquests clubs com a catalitzador per a la recuperació de la llengua catalana a la Catalunya Nord. Un petit pas més cap a la normalització del país.

El setge comença al Nord

Mal moment per a la Catalunya Nord, ara que George Frêche guanya les eleccions a president del Consell General del Llenguadoc-Rosselló. Aquest personatge va dir al 2008:

"Els catalans em fan cagar. Els enculeu durant dos anys, els deixeu reposar dos anys més i els dos anys finals els dieu que els voleu, amb bones paraules, els hi feu un petit institut per a quatre saberuts... tots contents, però com que parlen català, ningú els entén a tres quilòmetres de casa"

I ara, aquest ésser ha de defensar els interessos dels nord-catalans? I del català ? Sembla ser que el llenguatge barroer, el tracte despectiu i l'insult populista atrauen els vots, allà a les espanyes per allò de la testosterona i a la França pel seu refinat cinisme, al mig, com no, els catalans.
Amb aquests veïns, encara és estrany que hàgim sobreviscut tant de temps com a poble, potser perquè tenim aquella cintura que permet capejar els temporals i perquè no som com d'altres, que davant d'un enfrontament es quadren i poden trencar-se, som més capaços de vinclar-nos. Sembla que la història ho corrobora.
Ara, no ho defensaré, no crec que sigui el millor, és el què hi ha però no m'agrada gaire. Em sembla que d'ara endavant, al nord de Catalunya i a al sud, vist com pinta la credibilitat del ZP, caldrà començar de nou a practicar amb la cintura. Mai se sap per on vindran els cops.

Avui comença...

... la primavera. I només cal sortir a voltar amb els sentits ben oberts.

1. Poll de moro o coralet. 2. Dent de lleó. 3. Fetgera. 4. Verònica pèrsica. Totes les fotos les he fet a Calders.