Que quedi clar

Que quedi clar. Que per més que s'entestin a dir-ho als diaris o les teles- a la nostra també, que potser ja és seva - , jo no sóc espanyol. I així ho dic, perquè no passés per alt, perquè vull que se sàpiga. És la meva declaració. Jo no sóc espanyol.
Alguns diran que ara no toca, d'altres que quin és el problema. Argumenta-ho uns tercers. Potser hauria de dir no perquè ens estafen amb un finançament de pena, que ho fan; o perquè ens veten els vols de l'aeroport de Barcelona, que també ho fan; o per uns peatges incomprensibles que només es paguen aquí; o per una llengua que volen eradicar, o per uns monarques designats pel dictador, o per, o per...
Res. Ras i curt. Sóc català i ja està. Sense haver de justificar-me, sense haver d'explicar-me, sense peròs. Bé l'ocell no s'ha de justificar perquè vola o el lleó perquè es menja la zebra. I ara. On s'és vist. Sóc el què sóc i no em faran canviar.
Com diu el mestre, NO, PERQUÈ VULL!

Cantant pel català

Aquest projecte, així com l'escrit, l'hem fet entre la Rosa Delgado ( mestra de 6è A ) i un servidor ( mestre de 6è B )

Introducció

Aquest projecte s’ha dut a terme a l’escola Sant Vicenç, de Sant Vicenç de Castellet. És una escola de dues línies, tot i que ara s’està plantejant d’obrir una tercera línia malgrat no tenir espais, doncs hi ha uns quatre-cents infants en una escola pensada per a tenir-ne la meitat. De fet és una escola d’una sola línia i en ella es van encabir els alumnes de les dues escoles que hi havia el poble després de fer-ne una fusió.

Sant Vicenç de Castellet és un poble a cavall del Bages i el Vallès, molt influenciat per l’àrea metropolitana gràcies a les bones comunicacions de què disposa. Això ha fet que els darrers anys hagi experimentat un gran creixement de població immigrada de la corona urbana, tot i que darrerament, amb la crisi econòmica, s’ha frenat (un xic) una mica.

La proposta realitzada s’ha dut a terme a les dues classes de sisè del centre. Una amb vint-i-quatre nens i nenes i l’altra amb vint-i-sis alumnes, la major part dels quals són castellanoparlants. El projecte va començar el primer curs de cicle superior de Primària, quan aquests alumnes feien 5è.

Justificació

El curs anterior, ens vam adonar de que si bé anaven assimilant, en general, els continguts de l’àrea de llengua catalana, totes les experiències que narraven o tots els seus referents musicals eren en altres llengües, i que desconeixien el panorama musical català, i el catalogaven com a poc ric i menys interessant per a ells que el castellà o l’anglès. El seu coneixement de grups catalans es limitava a la dels grups infantils que havien cantat a l’escola o bé a cançons tradicionals lligades a les festes populars. Aquest coneixement esbiaixat, feia que tinguessin en molt mal concepte la producció musical catalana, quedant-se en els tòpics, excepte dos o tres alumnes de cada una de les classes.

A més a més vam constatar que a les sortides que fèiem, si posàvem música en català a l’autocar, abans fins i tot d’escoltar-la, ja demanaven que es canviés per considerar-la avorrida o poc interessant. Acte seguit, les úniques cançons que cantaven, eren en castellà.

Així doncs, després de valorar la importància de viure la llengua des d’altres àmbits, fent-la atractiva pels infants i traient-la del marc clàssic educatiu, optàrem per introduir-la de manera més amena.

A més a més, creiem que descobrir coses plaents d’una llengua fa que la percepció que es té d’aquesta millori i fins i tot esdevingui atractiu no només estudiar-la, sinó també parlar-la, un dels aspectes més complicats d’aconseguir.

També vam considerar important fer-los veure i adonar-se que les cançons en català parlen de vivències i de sentiments propers a ells, molt més que d’altres en altres idiomes.

El projecte

Amb aquests dos grups de nens i nenes ja havíem vist la necessitat de sistematitzar les matemàtiques i per això havíem decidit dedicar un dia a la setmana al càlcul i a la resolució de problemes. Els nostres són uns grups als quals els hi és molt positiu establir unes rutines, ja que aquesta repetició fa que a la llarga assimilin els continguts treballats i interioritzin més fàcilment.

Amb el català ens vam adonar que calia trobar una sistematització semblant al que estàvem fent amb les matemàtiques. Volíem introduir un treball sistemàtic de llengua que ens permetés d’una banda treballar aspectes prèviament introduïts de gramàtica, lèxic o ortografia i alhora seduir amb la llengua. És a dir, treballar la llengua d’una manera atractiva, tot fent-la seductora.

Aquests infants, com la majoria, tenen com a referents musicals estrelles llunyanes del pop o del rock i desconeixen tot allò que es fa al seu país en general. Ja sigui perquè mai han tingut interès en cercar altres grups de música, ja sigui per tots els tòpic que acompanyen des de fa temps la producció musical que es fa al nostre país o bé perquè ningú els ha acostat a la música actual catalana..

Per tant, vam decidir dividir el treball de l’àrea de català en tres àmbits. D’una banda el treball del llibre de text, on a partir d’aquest s’introdueixen textos, es comenten, es veuen normes ortogràfiques, etc. D’altra banda decidírem destinar un dia a la lectura d’un llibre narratiu, per tal d’intentar despertar l’interès i la curiositat per la lectura. I finalment ens reservàrem un dia per treballar peces musicals.

Desenvolupament

A cada sessió es presenta una cançó diferent. Lligada a aquesta es proposa una activitat que està relacionada amb allò que s’ha treballat prèviament a l’aula, des dels verbs a l’accentuació, passant per una norma ortogràfica, qualsevol excusa és bona.

Un cop presentada la cançó, aquesta és llegida i treballada. Finalment, quan aquesta ja ha estat treballada, s’escolta a classe. A vegades però, pot ser una cançó que faci les funcions de dictat i la mateixa activitat ja és escoltar-la d’entrada.

A més a més, això ens permet ensenyar d’una manera pràctica les diferents variants dialectals i parlar sobre la realitat de país. També és cert que treballar la llengua a partir de la cançó ens fa acostar als infants una llengua més viva i col·loquial, el llenguatge quotidià.

Ens vam adonar que, poc a poc, ens demanaven d’on trèiem les cançons i que les hi poséssim de nou mentre treballaven altres àrees, com per exemple plàstica o a l’hora de classificar. I el més sorprenent de tot, era que a base d’anar-ne introduint, les anaven memoritzant i les anaven cantant, fins al punt que certes cançons no necessitaven escoltar-les gaires vegades per recordar-se’n de fragments o fins i tot de la cançó sencera.

Alguna vegada ja han estat ells mateixos els que ens han suggerit alguna peça per treballar, moltes d’una sèrie de TV3 que en aquests moments és molt popular.

Així doncs, veient l’interès que s’havia despertat, vam decidir penjar totes les cançons a mesura que les anaven treballant, així com les activitats que es feien a partir d’aquestes, al blog de la classe on després, els alumnes les podien tornar a escoltar a casa.

Disposar d’un espai virtual de classe ens permet que la tasca començada a l’aula continuï a casa i que totes aquelles cançons que s’han presentat, les puguin escoltar a casa i compartir amb les famílies, com bé ens demostren que fan.

A més a més podíem fer enquestes per tal de demanar quines cançons els agradaven més, quins grups els eren més propers o qüestions d’aquest tipus.

Hem treballat diversos cantants i grups, intentant no repetir per mostrar la gran varietat que hi ha i, alhora per poder arribar a tothom.

A les acaballes del curs i gairebé dos anys després hem treballat més d’una vintena de cançons, de gairebé tots els racons dels països catalans, des de València fins a la Catalunya Nord, passant per les Illes.

Les cançons

Si bé les activitats plantejades es poden fer amb qualsevol cançó, nosaltres n’escollirem algunes perquè ens semblava que eren més apropiades, per la temàtica que estàvem treballant o simplement perquè ens agradaven.

Nom de la cançó	Grup o autor musical	Activitat proposada	Variant dialectal	Activitat complementària
Jo som feliç	Feliu Ventura	Omplir buits de la cançó	Valencià	Parlar sobre què ens fa feliç
Compta amb mi	Teràpia de shock	Buscar els verbs i classificar-los per temps	Català estàndard	Parlar sobre l’amistat
Del sud	Miquel Gil i Obrint Pas	Buscar els determinants i classificar-los	Valencià	Cançó de protesta
El caganer Quan somrius	Albert Pla i altres	Audició	Català, mallorquí	Tradicions
La petita rambla del poble sec	Cesk Freixas	Omplir buits amb paraules amb accent	català central	Libdup
Alegria	Antònia Font	Passar al català estàndard mots mallorquins	Mallorquí	Variants dialectals
L’home i l’elefant	Roger Mas	Cançó desordenada i amb buits	Català central
El desesperat	Dijous paella	Monosíl·labs	Català	Parlar dels problemes
No tinc temps	Mazoni	Omplir buits de v i b que manquen	Català	Parlar sobre el temps. L’ocupació d’aquest
Titella malabarista	Macedònia	Omplir els buits amb c i q	català	Els problemes familiars. Separacions, morts, dols
Corren	Gossos	Buscar paraules que hi manquen	Català central
La rumbeta bona	Dusminguet	Omplir buits ortogràfics	Català	Estils de música. La rumba. Els gitanos.
La fera ferotge	Ovidi	Explicar la cançó. Fer un conte.	Valencià	Història contemporània.
Que tinguem sort	Dani Flaco	Omplir buits de paraules amb dificultats ortogràfiques	Català	Comiats.
Avions	Marc Parrot	Ordenar	Català	Sentit figurat
Els anuncis	La Trinca	Inventar un anunci	Català	Parlar sobre la publicitat
Contra el fusell un somriure	Elèctrica Dharma	Antònims i sinònims	Català	Parlar sobre els conflictes

Conclusió

Amb totes les cançons treballades hem fet un cançoner i un cd. Ara, cada cop que anem d’excursió, a més de la pel·lícula que sembla que és obligatòria, portem el cd i tard o d’hora el posem i inequívocament, un cop comença a sonar, els infants treuen el cançoner i comencen a cantar-les, una rere l’altra, algunes amb més passió que d’altres.

Per tant, podríem dir que s’ha aconseguit que el català penetri en un altre àmbit i després, com que a l’ambient es respira el català, és més fàcil mantenir la llengua.

A final de curs passat els mestres vam regalar una còpia del cd amb les cançons a cada infant, de manera que per a molts, és el primer recull de música en català i qui sap si potser, a la llarga, no serà la llavor que els despertarà l’interès per aquests grups i aquest tipus de música, així com per consolidar la llengua..

Cantant pel català

Introducció

Aquest projecte s’ha realitzat a l’escola Sant Vicenç, de Sant Vicenç de Castellet. És una escola de dues línies, tot i que ara s’està plantejant d’obrir una tercera línia malgrat no tenir espais, doncs hi ha uns quatre-cents infants en una escola pensada per a tenir-ne la meitat.

Sant Vicenç de Castellet és un poble a cavall del Bages i el Vallès, molt influenciat per l’àrea metropolitana gràcies a les bones comunicacions de què disposa. Això ha fet que els darrers anys hagi experimentat un gran creixement de població immigrada de la corona urbana, tot i que darrerament, amb la crisi econòmica, s’ha frenat un xic.

La proposta realitzada s’ha dut a terme a les dues classes de sisè del centre. Una amb vint-i-quatre nens i nenes i l’altra amb vint-i-sis infants, la major part dels quals són castellanoparlants. El projecte començà al primer curs de cicle superior de Primària d’aquests.

Justificació

Quan aquests dos grups classe eren a cinquè, ens adonàrem de que si bé anaven assimilant en general els continguts de l’àrea de llengua catalana, totes les experiències que narraven o tots els seus referents musicals eren en altres llengües, desconeixent el panorama musical català, catalogat com a poc ric i menys interessant per a ells. El seu coneixement de grups catalans es limitava a la dels grups infantils que havien cantat de petits o bé a cançons tradicionals lligades a les festes populars. Aquest coneixement esbiaixat, feia que tinguessin en molt mal concepte la producció musical catalana, quedant-se en els tòpics, excepte dos o tres infants.

A més a més veiérem que a les sortides que fèiem, si posàvem música en català a l’autocar, abans fins i tot d’escoltar-la, ja demanaven que es canviés per avorrida o poc interessant. Acte seguit, les úniques cançons que cantaven, pràcticament, eren en castellà.

Així doncs, després de valorar la importància de viure la llengua des d’altres àmbits, fent-la atractiva pels infants i traient-la del marc clàssic educatiu, optàrem per introduir-la de manera més amena.

A més a més, creiem que descobrir coses plaents d’una llengua fa que la percepció que es té d’aquesta millori i fins i tot esdevingui atractiu no només estudiar-la, sinó també parlar-la, un dels aspectes més complicats d’aconseguir.

El projecte

Amb aquests dos grups de nens i nenes veiérem la necessitat de sistematitzar les matemàtiques, per això decidirem dedicar un dia a la setmana al càlcul. Són uns grups als quals els hi és molt positiu establir unes rutines, ja que aquesta repetició fa que a la llarga els continguts treballats s’assimilin i interioritzin més fàcilment.

Amb el català ens adonàrem que calia trobar una sistematització semblant al que férem amb les matemàtiques. Un treball sistemàtic de llengua que ens permetés d’una banda treballar aspectes prèviament introduïts de gramàtica, lèxic o ortografia i alhora seduir amb la llengua. És a dir, treballar la llengua d’una manera atractiva, tot fent-la seductora.

Aquests infants, com la majoria, tenen com a referents musicals estrelles llunyanes del pop o del rock i desconeixen tot allò que es fa al seu país en general. Ja sigui perquè mai han tingut interès en cercar altres grups de música, ja sigui per tots els tòpic que acompanyen des de fa temps la producció musical que es fa al nostre país o bé perquè ningú els ha acostat a la música actual catalana..

Per tant, decidírem dividir el treball de l’àrea de català en tres àmbits. D’una banda el treball del llibre, on a partir d’aquest s’introdueixen textos, es comenten, es veuen normes ortogràfiques, etc. D’altra banda decidírem destinar un dia a la lectura d’un llibre narratiu, per tal d’intentar despertar l’interès i la curiositat per la lectura. I finalment ens reservàrem un dia per treballar peces musicals.

Desenvolupament

A cada sessió es presenta una cançó diferent. En aquesta es proposa una activitat que està relacionada amb allò que s’ha treballat prèviament a l’aula, des dels verbs a l’accentuació, passant per qualsevol norma ortogràfica, qualsevol excusa és bona.

Un cop presentada la cançó, aquesta és llegida i treballada. Finalment, quan aquesta ja ha estat treballada, s’escolta a classe. A vegades però, pot ser una cançó que faci les funcions de dictat i la mateixa activitat ja és escoltar-la d’entrada.

A més a més, això ens permet ensenyar d’una manera pràctica les diferents variants dialectals i parlar sobre la realitat de país. També és cert que treballar la llengua a partir de la cançó ens féu acostar als infants una llengua més viva i col·loquial, el llenguatge quotidià.

Ens adonàrem que poc a poc ens demanaven d’on trèiem les cançons i que les hi poséssim de nou mentre treballaven altres àrees, com per exemple plàstica o a l’hora de classificar. I el més sorprenent de tot, era que a base d’anar-ne introduint, les anaven memoritzant i les anaven cantant, fins al punt que certes cançons no necessitaven escoltar-les gaires vegades per recordar-se’n de fragments o fins i tot alguna tota sencera.

Així doncs, veient l’interès que havia despertat, decidírem penjar totes les cançons que s’anaren treballant, així com les activitats que es feren a partir d’aquestes, al blog de la classe on després, els infants, poden tornar a escoltar-les a casa.

Disposar d’un espai virtual de classe ens permet que la tasca començada a l’aula continuï a casa i que totes aquelles cançons que s’han presentat, les puguin escoltar a casa i compartir amb les famílies, com bé ens demostren que fan.

A més a més podíem fer enquestes per tal de demanar quines cançons els agradaven més, quins grups els eren més propers o qüestions d’aquest tipus.

Vàrem treballar diversos grups, intentant no repetir per mostrar la gran varietat que hi ha i alhora per poder arribar a tothom.

Dos anys després hem treballat més d’una vintena de cançons, de gairebé tots els racons dels països catalans, des de València fins a la Catalunya Nord, passant per les Illes.

Les cançons

Si bé les activitats plantejades es poden fer amb qualsevol cançó, nosaltres n’escollirem algunes perquè ens semblava que eren més apropiades, per la temàtica que estàvem treballant o simplement perquè ens agradaven.

Nom de la cançó	Grup o autor musical	Activitat proposada	Variant dialectal	Activitat complementària
Jo som feliç	Feliu Ventura	Omplir buits de la cançó	Valencià	Parlar sobre què ens fa feliç
Compta amb mi	Teràpia de shock	Buscar els verbs i classificar-los per temps	Català estàndard	Parlar sobre l’amistat
Del sud	Miquel Gil i Obrint Pas	Buscar els determinants i classificar-los	Valencià	Cançó de protesta
El caganer Quan somrius	Albert Pla i altres	Audició	Català, mallorquí	Tradicions
La petita rambla del poble sec	Cesk Freixas	Omplir buits amb paraules amb accent	català central	Libdup
Alegria	Antònia Font	Passar al català estàndard mots mallorquins	Mallorquí	Variants dialectals
L’home i l’elefant	Roger Mas	Cançó desordenada i amb buits	Català central
El desesperat	Dijous paella	Monosíl·labs	Català	Parlar dels problemes
No tinc temps	Mazoni	Omplir buits de v i b que manquen	Català	Parlar sobre el temps. L’ocupació d’aquest
Titella malabarista	Macedònia	Omplir els buits amb c i q	català	Els problemes familiars. Separacions, morts, dols
Corren	Gossos	Buscar paraules que hi manquen	Català central
La rumbeta bona	Dusminguet	Omplir buits ortogràfics	Català	Estils de música. La rumba. Els gitanos.
La fera ferotge	Ovidi	Explicar la cançó. Fer un conte.	Valencià	Història contemporània.
Que tinguem sort	Dani Flaco	Omplir buits de paraules amb dificultats ortogràfiques	Català	Comiats.
Avions	Marc Parrot	Ordenar	Català	Sentit figurat

Conclusió

Ara, cada cop que anem d’excursió, a més de la pel·lícula que sembla que és obligatòria, portem un cd on hi ha totes les cançons que hem treballat i tard o d’hora el posem i inequívocament, un cop comença a sonar, els infants comencen a cantar-les, una rere l’altra, algunes amb més passió que d’altres.

Per tant, podríem dir que s’ha aconseguit que el català penetri en un altre àmbit i després, com que a l’ambient es respira el català, és més fàcil mantenir la llengua.

A final de curs els mestres vam regalar una còpia del cd amb les cançons a cada infant, de manera que per a molts, és el primer recull de música en català i qui sap si potser, a la llarga, no serà la llavor que els despertarà l’interès per aquests grups i aquest tipus de música, així com per consolidar la llengua..

Podeu trobar totes les cançons treballades a sisebsantvi.blogspot.com

El bon cafè

M'agrada el cafè. Sobretot el dels bars més rònecs, aquells tan desangelats on el cambrer fa mala ganya i és estalviador de paraules. De cas poc te'n fa, però no cal. No busques conversa, menys amistat. Allà, un cop a dins, veient tots aquest condicionants, pots creure que triomfaràs. Tens tots els números de trobar el cafè. Ara, compte, no és relació directe, pot ser tot alhora i fer un cafè odiós. Marro pur. Així doncs pots sortir fent olor de fregits, amb un regust desagradable a la boca i un parell d'euros menys. Però quan el trobes, lloat el senyor - marcilla, bonka o qui sigui, generalment lidl - surts d'allà satisfet, amb un bon regust de boca i amb la roba pudenta. En això darrer no s'hi pot fer res, s'enganxen els fregits del migdia a tot el què es belluga. Sigui l'hora que sigui, però el cafè s'ho val i sempre que passis per allà, malgrat l'amenaça d'aquella llepada oliosa, entres amb un somriure i el demanes. En canvi el cafè és d'aquells que has d'empènyer gola avall per empassar però que et deixa un bon regust.
De segur que mentre el prens fulleges un diari rebregat de tot un dia passejant-se per aquelles taules enganxoses però tan te fa, estàs a un altre planeta, llunyà, molt llunyà. Ni els titulars del Marca et fan tornar, sinó com podries prendre un bon cafè en una tassa poc neta, un local poc salubre i unes mirades poc amistoses, amb un gran somriure dibuixat a la cara?

Calders...

Any Nou, propòsits vells

Comença l'any i potser, aquest cop sí, començaré a fer un bloc.
De què anirà? El temps dirà, de moment anar veient cap on va. Ja té sortida, només li cal trobar cap a on vol anar.
Per tal d'ajudar-lo, aniré visitant-lo sovint i veurem què en surt.