Avui hem anat amb el Josep i el Dome a fer la Maladeta ( 3.308 m. ). Vàrem arribar ahir al refugi. Cap
a quarts de cinc vam aparcar als Llanos de l‘Hospital ( 1.700 m. aprox ). Després de fer uns
metres amb els esquís a l’esquena, fins a l’inici de les pistes de fons, ens
vàrem calçar els esquís. Vam fer tota la vall fins al pla de Besurta i des d’allà,
vàrem enfilar cap al refugi.
Aquest matí, ben d’hora, ens hem calçat els esquís, amb
ganivetes perquè estava un xic gelat, i hem enfilat cap a la Maladeta. La neu
estava molt bé. Hem sortit del refugi a
2.140 metres i hem anat guanyant alçada fins al peu del corredor de la
Maladeta, a uns 2.900 metres.
Allà hem deixat els esquís. Bé, el Josep s’ha quedat allà
que avui no estava massa fi i es reservava per fer el pic de la Rimaia i amb
grampons i piolets, hem anat pujant el corredor. No ho semblava però un cop hi
érem, hem vist que s’aixecava molt. Hem anat pujant fent escaleta. A dalt, a la
sortida, hi havia el tros més dret i complicat, ja que calia flanquejar unes
roques. Sortint del corredor, ja per un pendent suau, hem acabat de
pujar fins al cim.
La baixada l’hem fet pel corredor de nou. D’esquena al
pendent i amb compte, sobretot al desfer el primer tram. Després, poc a poc,
hem anat baixant i ens hem trobat amb el Josep.
El Dome i ell han intentat fer el pic de la Rimaia, però el
corredor d’aquest encara era més dret que el de la Maladeta i la neu no estava
massa bé, així doncs, ho han deixat córrer.
Des del peu d’aquest corredor hem iniciat el descens amb
esquís el Josep i jo, el Dome anava amb raquetes. A la part de dalt la neu estava
fantàstica. Neu un xic dura però sense estar glaçada. A mitja alçada ja hem
trobat algun canvi de neu i a baix, sí que ja era més complicat perquè t’enfonsaves
més.
És però un gran descens, més de 1.300 metres de desnivell fins al cotxe .
Avui he gaudit molt, moltíssim. A més a més feia un dia claríssim, tot i que
fred.
2 comentaris:
Quina passada. La Maladeta no és més que un somni per mi, no sé si mai m'atreviré a fer-la, en tot cas, em cal molt més entrenament per assolir la Reina.
Salut,
Crec que a nivell tècnic només és exigent al corredor, però si no t'impressionen les alçades, crec que no és especialment difícil. És anar fent. Ara a l'hivern és millor perquè tot està cobert de neu, a l'estiu, amb pedra solta, segurament és pitjor. Ah, i hi ha la rimaia.
Publica un comentari a l'entrada