No fa ni un any hi era a tocar. Potser a un parell de quilòmetres en línia recta, no ho sé. Quan viatges i vas a segons quins països, visites indrets de la mà d'uns personatges que s'atribueixen un saber, que el temps potser desmenteix, però que la repetició de l'activitat els fa experts. Si fos no sé on, demanaríem moltes garanties per fer segons què, però segons on, es sobreentén. Ep, i ja ho signo. Perquè ningú t'obliga a res i de carnets, t'ensenyen els que vulguis. Només constatar que aquell expert que m'acompanyà tot fent gala del seu saber del volcà, potser no en sabia tant. De fet però, dels volcans poca gent en sap i la seva imprevisibilitat és el que els fa tan espectaculars i alhora tan perillosos. Per cert, tan de bo estigui bé el sagal.
Avui ha erupcionat el Fuego. Quan vaig arribar a Antigua veia petites erupcions. Era de nit i una llengua de foc anava apareixent constantment d'una bellesa captivadora. Fou gairebé la primera imatge que vaig tenir de Guatemala, espectacular.
Dos dies després emocionat enfilava el volcà Acatenango per veure el Fuego d'aprop. Des d'allà estant vaig veure vàries erupcions. Petites. Insignificants. Però per algú que la idea que té de volcans es remunta a la Garrotxa, indescriptible.
Veure aquest matí les imatges del Fuego i sentir de fons aquell parlar melós que tenen em retorna de nou a aquell país i em fa desitjar que tan de bo no sigui més, perquè força ja ho ha estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada